L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Avui, 15 de juliol del 2008, fa 10 anys del tancament del diari Egin. El primer diari proper a les tesis independentistes d’Euskal Herria. I el diari, precisament, el van tancar per això, per ser proper a qui defensa l’opció social i nacional de la independència d’aquell país.
Abans, Egin havia estat víctima de múltiples boicots, agressions, pressions, de l’assassinat de Josu Muguruza, diputat per Herri Batasuna i redactor del diari. Egin va ser per a molta gent de fora d’Euskal Herria un bombolla d’aire fresc i d’informació diferent. Era una bona eina per saber les mil-i-una iniciatives que s’han creat en aquell país i, per això, les alimentava. I per això, també, van tancar-lo.
Al cap i a la fi, Egin era una experiència singular, diferent, però com tots els mitjans, tenia una tendència, un biaix de subjectivitat, com tots sense excepció, amb la gran diferència, però, que el seu biaix afavoria allò que més tem l’estat i el poder econòmic: la informació d’allò que fa i allò que diu la societat.
Avui, 10 anys després del tancament del diari i de la ràdio Egin Irratia, l’esperit que va crear i desenvolupar Egin continua viu, en altres mitjans o en la societat basca, malgrat la repressió, la mort civil de centenars i centenars de càrrecs polítics, socials, del silenci imposat sobre una determinada opció ideològica, social i nacional, o de la censura en altres mitjans -Egunkaria, per exemple- o la repressió més salvatge en forma de tortura o altres pràctiques antidemocràtiques que s’utilitzen a l’Estat espanyol i als estats més “avançats” en aquesta matèria del món.
Avui, en la commemoració d’aquell acte de feixisme institucional, cal evidenciar que el problema per a España no està resolt, que la societat basca busca, troba i construeix noves propostes i línies de treball i que arribarà un dia que tot això s’haurà de solucionar. El darrer intent va permetre avançar molt, malgrat que ho hagin silenciat. I és que saben que el problema d’Euskal Herria té una solució, fàcil i democràtica: l’autodeterminació per al país de tots els colors del verd.
Abans, Egin havia estat víctima de múltiples boicots, agressions, pressions, de l’assassinat de Josu Muguruza, diputat per Herri Batasuna i redactor del diari. Egin va ser per a molta gent de fora d’Euskal Herria un bombolla d’aire fresc i d’informació diferent. Era una bona eina per saber les mil-i-una iniciatives que s’han creat en aquell país i, per això, les alimentava. I per això, també, van tancar-lo.
Al cap i a la fi, Egin era una experiència singular, diferent, però com tots els mitjans, tenia una tendència, un biaix de subjectivitat, com tots sense excepció, amb la gran diferència, però, que el seu biaix afavoria allò que més tem l’estat i el poder econòmic: la informació d’allò que fa i allò que diu la societat.
Avui, 10 anys després del tancament del diari i de la ràdio Egin Irratia, l’esperit que va crear i desenvolupar Egin continua viu, en altres mitjans o en la societat basca, malgrat la repressió, la mort civil de centenars i centenars de càrrecs polítics, socials, del silenci imposat sobre una determinada opció ideològica, social i nacional, o de la censura en altres mitjans -Egunkaria, per exemple- o la repressió més salvatge en forma de tortura o altres pràctiques antidemocràtiques que s’utilitzen a l’Estat espanyol i als estats més “avançats” en aquesta matèria del món.
Avui, en la commemoració d’aquell acte de feixisme institucional, cal evidenciar que el problema per a España no està resolt, que la societat basca busca, troba i construeix noves propostes i línies de treball i que arribarà un dia que tot això s’haurà de solucionar. El darrer intent va permetre avançar molt, malgrat que ho hagin silenciat. I és que saben que el problema d’Euskal Herria té una solució, fàcil i democràtica: l’autodeterminació per al país de tots els colors del verd.
Més informació al blog de 10 anys del tancament d’Egin
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!