Això s’ha d’acabar

 

(Tot Cerdanyola, desembre 2004) Ens la van jugar…

 

Això s’ha d’acabar

 

Era d’esperar: l’assamblea de la FIRS de Fresno ha acabat de manera escandalosa. Federacions com la de Colòmbia, Xile o Itàlia han reconegut haver rebut pressions polítiques per part de l’estat espanyol; no es va permetre el vot secret tot i la petició de tres membres (legalment n’hi ha prou amb dos); i es va privar del dret de paraula als representants catalans, fins i tot a base de crits per part de membres de la federació espanyola. Quin tarannà tant democràtic! Homenatges a la bandera, desfilades militars, honors a un nazi, defensa aferrissada d’un seleccionador que en qualsevol país mínimament modern hauria estat destituït immediatament després de certes actituds racistes,…Una vegada més l’estat espanyol fa el ridícul davant el món.

Ens han privat (de moment) de la llibertat de poder participar en competicions internacionals; van en contra nostra, en contra d’uns sentiments que ni podem ni ens poden canviar. Estem d’acord que Espanya és un estat plurinacional, amb diferents sensibilitats reals que constatem cada dia, i que la història justifica. ¿Per què els que es senten espanyols poden tenir la seva selecció i als que ens sentim catalans ens ho impedeixen? ¿Per què donen per fet que tothom s’ha de sentir identificat amb Espanya, quan saben que no és així, i a més pretenen imposar-ho? Seria normal que cada sensibilitat que configura l’estat pogués estar representada internacionalment, senzillament per la pròpia voluntat existent, com passa a la Gran Bretanya (Anglaterra, Gal·les, Escòcia). Però resulta que a Espanya això no és així, perquè no hi ha una relació al mateix nivell entre les nacionalitats que la configuren, sinó una que mana i es creu única, i unes altres de subordinades. Aquest episodi ens mostra de nou que això de l’Espanya plural és una farsa; l’estat espanyol s’ha construït a partir d’imposicions centralistes, i si no ens entén ni ens vol entendre no ens queda altre remei que sortir-ne…tampoc no els entenem nosaltres, les actituds que he esmentat més amunt no van amb la societat catalana.

Què ens queda ara? S’ha anat de bona fe i ens han jugat brut anant fins i tot en contra de la legalitat, hem intentat defensar les seleccions esportives catalanes en el marc espanyol existent, que era possible, i ens ho han impedit perquè són incapaços de comprendre’ns. Això s’ha d’acabar, i l’única manera d’acabar-ho és amb la independència, que ens deixin en pau d’una vegada.

 

Jean-Louis Dupont: ?oeA Catalunya li han fet una jugada bruta i això es paga”

 

 

Albert Sola, Cerdanyola, a 28-XI-04

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *