El canvi es precipita, el futur ha començat, el temps d’espera s’escurça. És formidable i emocionant. I Jordi Pujol ha donat el tret de sortida.
El President ha emès el seu vot de manera anticipada a la consulta , ha votat SÍ a la Independència de Catalunya. No podia ser d’altra manera. No n’esperavem altra de decisió. La independència és el fruit de la seva tasca i passió pel país. Com a President va fer explícita la Nació, va enfortir el nacionalisme com a opció política i l’eixamplà de manera transversal. Va deixar preparada la Nació per tal que no pugués donar una passa enrera.
En fer pública la qualitat del seu vot el President Pujol ha fet, un cop més, un acte pedagògic, una acció política trascendental i un servei al país.
Els nostres diputats i diputades saben el camí a seguir, també la ciutadania i també els qui dubten i tenen pors. L’acció del President ha deixat nuet, inerme ideològicament en Duran, ha posat en crisi les seves opcions espanyoles. I ha dit sense paraules que creu que el President de Catalunya ha de votar SÍ i que ho ha de fer públic.
El seu gest ha estat un missatge per a tothom, també per a Espanya. Gràcies!, President. La Catalunya independent és a tocar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
que aquest gest convidi a molta altra gent a seguir l’exemple.
Estic molt content pel gest del President. El President ha entès que els temps ja han canviat, ha assumit el moment històric i ha actuat amb Sentit d’Estat.
Ara espero que els diputats de CDC també tindran Sentit d’Estat.
La Catalunya independent serà governada per un Primer Ministre, al capdavant del seu govern, i el càrrec de President serà representatiu.
Que Jordi Pujol tingui vida i salut per a esdevenir el primer President de la Catalunya independent.
Fent públic el vostre vot us heu guanyat el respecte i la gratitud de molts compatriotes, també el de molts que mai no us hem votat.
Moltes gràcies, President.
Porto molts, molts, molts anys esperant aquest moment, Carme-Laura. El que ha fet el President l’honora. Sempre vaig pensar que li havia faltat valentia i claredat de pensament a l’hora de defensar la normalització lingüística, tot i que sí que va donar exemple parlant el català públicament en tot moment. El què és indubtable és el pes moral que té aquest home i el seu patriotisme. Avui és un gran dia per a Catalunya.
Aquest és el meu president de tota la vida.
Vaig sentir-me molt trist quan el 90-92 el molt honorable President Pujol no va aprofitar els esdeveniments d’Europa per liderar el cami cap a la independència.
Però ara per fi, es dóna compte de que no hi ha cami dins d’Espanya i que com més tardem en no ser un Estat propi, pijor. Cada dia que passa som més pobres i estem més a la mercer de la globalització.
PER AIXÒ DEMANO AL MOLT HONORABLE PRESIDENT PUJOL QUE DESPRÉS D’AQUEST MAGNIFIC PAS, ES POSSI AL DAVANT PER LIDERAR-LO.
JO COM A VOTANT DES DE PRINCIPIS DELS 90s D’ERC I ARA DE REAGRUPAMENT, LI DONARIA TOT EL MEU MODEST SUPORT I PENSO QUE MOLTS ALTRES COM JO TAMBÉ.
Endavant les Atxes!!
Moltes gràcies pel seu gest president.
Carme-Laura, li podries fer arribar al president Pujol que moltissima gent estem disposats a seguir-lo si es posa al davant per portar-nos cap a la independència?
Vaig deixar de seguir Convergència (Unió no l’havia seguida mai) fa molts anys però estic més que disposat a posar-me al servei del President Pujol i seguir-lo si ens vol liderar en aquest camí.
Sra. Carme Laura, digui-li, si us plau, que faci un altre pas: molta gent el seguirà; però, si us plau, que s´afanyi … que ja no podem més.
Ho sento però al meu parer arriba tard i en part es una postura covard….Ara? Abans! quan podia fer alguna cosa més que fer gestos mes o menys encertats
Ara? Abans! de posar el coll en aquest dogal que es el ridícul nou Estatut.
… de cap a on va la història.
Aquest gest arriba tard. Quin hauria estat el resultat de els consultes fetes fins ara si el President Pujol hi hagués donat suport des del principi?
És encoratjador però, perquè és una indicació de que els vents de canvi ja no poden ser ignorats i els que ens han mantigut submissos i anestesiats comencen a maniobrar perquè no se’ls endugui la història.
Pujol ha tornat a fer un bon servei a aquesta nació.
L’enhorabona.
Pere Meroño
Moltes gràcies President. Ha arribat el moment de la dignitat, ens caldrà molta energia, però en som mollts que estem a punt per començar a treballar dur cap a la llibertat. Hauríeu de convidar en Maragall a fer com vos.
Si us plau Carme.Laura fes-li arribar el nostre agraïment i reconeixement 🙂
És molt important el que ha fet en Pujol, molt. Tot i que potser fóra més valuós que proposés un futur encoratjador en comptes de sembrar incerteses, i que ens animés vers la llibertat en comptes de lamentar-se com fa perquè no el deixen ser català dins Espanya.
Encara, suposo, falten dos passos: de la lamentació a l’actitud propositiva i d’aquí a la praxi política. No sé si voldrà ser-ne partícep, tandebò, crec que si no ho fa simplement haurà actuat amb perspicàcia per no quedar oblidat i arrossegat pels nous temps. Apuntar-se al cavall guanyador.
Jo no sabria si esperar-ne més, n’ha fet de tan grosses en Pujol, que aquesta conferència que l’honora arriba tard i sembla poc. Però enhorabona a tothom perquè algú com ell acabi d’obrir els ulls a molts indecisos!
En aquest document, que és d´abril de 2007, es pot comprovar que alguna gent ja anava dient el que finalment ens ha passat.
http://www.cup.cat/node/1295
El President i CiU segueixen amb el de sempre: intentar no perdre els vots de gent independentista de bona fe que encara els vota incomprensiblement. Aquest és l’autèntic fre de Catalunya cap a la independència. CiU no farà mai res per la independència a no ser que algú altre li hagi obert tot el camí. Cal tenir capacitat d’enfrontament polític amb l’estat espanyol, i per ara CiU (igual que ERC) només han estat capaços de ser-ne còmplices.
Fins que no hi hagi una gran part de Catalunya que voti SI, CiU parlarà molt però no es mourà d’on és perque CiU sempre prioritzarà no perdre les cadires.