El magnífic esperpent!.
Saura, cal suposar que obeint l’ordre telefònica del President Montilla ha desautoritzat el seu company de partit Herrera, fent-li retirar la sol·licitud de compareixença del President del Govern espanyol vint-i-quatre hores abans de la reunió de la Diputació Permanent del Congrés que havia d’aprovar-la , atès que comptava amb el recolzament de tots els partits nacionalistes (CiU, ERC, BNG i PNB) i del PP.
Aquests últims dies Saura havia parlat ja de “negociar” amb el Govern espanyol el termini de tres mesos per a assolir l’acord que l’Estatut remet al proppassat dia 9, el que donava de coll per a aconseguir-ho dos anys. Carod, vicepresident del Govern, també parlà amb el mateix tenor d’un termini de tres mesos. Era el pròleg del desenllaç de la comèdia protagonitzada per IC-V i ERC.
Herrera i Ridao han estat els sacrificats, aquell perquè és un figurant a l’obra i aquest perquè és el segon d’en Puigcercós. Una petita venjança, poser, d’en Carod contra els qui l’han humiliat i posat el seu nom polític en la conquilla de l’ostra.
El PSC ,tan PSOE com sempre (no m’enganyo, el socialisme català és socialisme abans que català), es negà a votar la compareixença del president del PSOE. I Montilla ordenà a Saura i Carod, abans líders i ara acòlits en nòmina consellera, que preparessin el personal.
I dels dos consellers qui ha fet la feina barroera és Saura, qui amb un toc de no res en té prou per a fer el que li manen. Saura necessita per a sobreviure ell i el seu partit que a Catalunya segueixi governant el PSC-PSOE al preu que sigui puix és l’únic partit que pot (si li calen els vots) donar-li un lloc en un Govern.
Per la seva banda és obvi que Montilla no pot tolerar per devoció i per obligació socialista que es col·loqui en una situació compromesa i de debilitat el seu cap de partit, en Rodríguez Z.
Podria ser que Herrera i Ridao quan pactaren sol·licitar la compareixença van creure que CiU no la recolzaria i no varen ni suspitar que amb els seus vots CiU portaria els del BNG i el PNB, demostrant la força del compromís-Galeuska. La tàctica per a desgastar CiU no ha funcionat i Montilla ha hagut de retornar-ho tot al seu ordre natural.
Qui pot creure ara que els vots dels diputats del PSC, ERC i IC-V rebutjaran els pressupostos del Govern espanyol?. Jo no, perquè o bé argüiran que no han trancorregut els tres mesos “acordats” pel Govern català amb el Govern espanyol (bilateralitat pura i dura!) o bé en aquell lapse de temps el Tribunal Constitucional haurà pogut emès la seva sentència (i, això sí, “d’entrada” proposarem manifestacions i referèndum sobre el concert econòmic i “de sortida” ja es veurà).
Evident: la nòmina d’alguns no rima amb vergonya però Montilla rima amb Zapatero.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Es veia d’una hora lluny que tot plegat era una comèdia. L’ únic dubte era saber qui representaria el paper més galdós.
que els comunistes d’Armani-Furest no tinguin ni un bru de vergonya ni dignitat, ja ho sanbçiem tots. Només cal veure, per exemple, com manipulen això de la memòria històrica, fent-nos oblidar quantes i quines en van fer ells. Però això d’ERc ja és molt més gros. Aquests no tenen perdó de Déu ni dels homes. Mans netes, deien…! quina colla….!