Albert Fibla

Divendres 13 d?abril de 2007, quaranta sis anys després de nèixer i gairebé quaranta després de deixar d?existir com a col·lectiu, els Setze jutges són homenatjats pel Govern de Catalunya. Ho fan rebent la medalla d?or del Parlament, en un día de pluja i davant d?un auditori plé a vessar. Hi són gairebé tots i, per boca de María del Mar Bonet, manifesten que el millor homenatge que sel?s pot fer és una major presència de la música feta en llengua catalana als mitjans de comunicació. Tan de bo les paraules de la cantant mallorquina serveixin per a què no calguin quaranta anys més per a normalitzar les coses.
Jo hi era, no m?ho vaig voler perdre. A quarts de set em plantava al Parlament, a peu des del Born, aixoplugat per un paraigues i coincidint amb Joan Manuel Serrat, que baixava d?un toterreny de la marca Mercedes. Ell va entrar rebent abraçades i felicitacions, jo vaig restar en un racó esperant els Túrnez i Sesé, amb qui havia quedat una estona abans. Com que van trigar una mica, vaig tenir l?oportunitat de contemplar l?arribada de Lluís Llach, rebut d?idèntica forma que el Noi del Poble Sec, així com d?altres personalitats lligades al món de la cançó: Salvador Escamilla, Jordi García Soler, Enric Frigola?
L?acte va tenir el punt just de solemnitat i d?emotivitat i va acabar bernissat per un magistral homenatge al piano de Manel Camp a algunes de les cançons dels Jutges. Els qui van prendre la paraula -la periodista Mònica Terribas (companya a la facultat de Periodisme), el president del Parlament Ernest Benach i María del Mar Bonet, com a portaveu dels Setze Jutges- van estar a l?alçada i, en els casos de la Terribes i la Bonet, van posar el dit a la nafra reclamant més presència de música en català als mitjans de comunicació.
Entre el públic s?hi podien veure les cares de cantants i músics de diferents generacions que hem patit aquesta mancança. En vaig veure uns quants: Teresa Rebull, Ramon Muntaner, María Cinta, Jordi Batiste, Max Sunyer, Josep Thió, Jofre Bardagí, Feliu Ventura, els Túrnez i Sesé ? M?imagino que tots ells, igual que jo, van frenar l?impuls de posar-se a aplaudir en escoltar la María del Mar Bonet dir que ?el millor reconeixement de la nostra tasca seria la promoció de la seva continuïtat, la presència de les cançons en català als mitjans públics, tan escassa en els gairebé trenta anys de democràcia?.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!