Albert Fibla

Inmens Paolo Conte la nit de dimarts 30 d?octubre. Com sempre, com esperàvem tots els que ompliem a reventar el Palau de la Música de Barcelona. Jo mel?s vaig gastar i vaig veure-ho des de la fila cinc. Encara babejo.
El gran de la Cançó en majúscules va obrir el Festival de jazz de Barcelona amb un concert d?èxit assegurat. Conte no va defraudar, ni molt menys, als que ja coneixiem la excelsa sobrietat que ofereix damunt de l?escenari, que el porta a no parlar entre cançó i cançó més que per a presentar els músics que l?acompanyen i a no fer concessions en els bisos.
El repertori no va deparar massa sorpreses: ?Sparring partner?, ?Come-di?, ?Soto l?stelle del jazz?, ?Via con me?, ?Genova per noi?, ?Diavolo rosso?, ?Max?? El concert, de fet, va ser calcat al que vaig veure el passat mes d?abril a Brusel·les i, com aleshores, el moment de màxima emoció va arribar, per a mi, quan el cantant d?Asti va recitar amb la seva veu rovellada els versos de la grandiosa ?Parole d?amore scritte a macchina?: ?Memorabile? frasi d?amore scritte a macchina? La nostra storia in quattro pagine? che, raccontata, ci può perdere? Formidabile? il tuo avvocato è proprio un asino??. Ah, memorable, formidable?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!