Albert Fibla

De tornada d'enlloc

8 de juliol de 2009
1 comentari

Aquest mes, al Sàpiens

De tant en tant també faig de periodista. En el número d’aquest mes de juliol, per exemple, la revista Sàpiens publica un reportatge signat per un servidor en el qual explico un episodi històric ocorregut a Castellfollit de Riubregós l’any 1822. Em ve de gust fer-vos-en un tastet…

La destrucció d’un poble rebel

No va quedar pedra sobre pedra. El 24 d’octubre de 1822 el sol va sortir a Castellfollit de Riubregós per donar llum a la inscripció que, en un dels murs que restaven dempeus, va ordenar escriure el General Mina… “Aquí existió Castellfullit. Pueblos, tomad ejemplo: no abriguéis a los enemigos de la Patria”.


Perquè un lloc tan petit, tan enmig del no-res, tan lluny de tot, va rebre un escarment com aquell? L’any 1822, en ple Trienni Liberal, Castellfollit de Riubregós era, com qualsevol vila rural de Catalunya, un indret on la revolta contra el règim constitucional recentment instaurat podia arrelar fàcilment. Més que per la qüestió ideològica d’aquell aixecament, que s’alçava en favor de la restauració de l’absolutisme de Ferran VII, i de l’hegemonia de l’Esglèsia, els vilantans de Castellfollit de Riubregós van afegir-se a la revolta com a resposta al liberalisme, que els feia encara més pobres. 

La misèria esdevinguda després d’un any d’una intensa sequera, les noves disposicions tributàries (que comportaven un abusiu greuje respecte a les viles d’activitat industrial) i la influència del clergat (perjudicat per unes lleis que el deixaven sense patrimoni), eren motius més que suficients per fer que a aquell poble donèssin suport majoritàriament a la insurrecció reialista. 

Per si no n’hi hagués hagut prou, a Castellfollit havia nascut el principal cap reialista a les terres de Ponent: Francesc Badals, àlies Ramonillo. Ell sol va aconseguir aplegar un exèrcit d’homes de la Segarra, l’Anoia i el Bages amb el qual va actuar repetidament per aquelles contrades. 

L’aixecament reialista es feia més i més gran a Catalunya quan, el 14 d’agost de 1822, els revoltats van instal·lar el seu òrgan principal de govern a la Seu d’Urgell, després d’haver conquerit aquella ciutat en una acarnissada lluita dos mesos abans. Sota el comandament de l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Creus, el Marquès de Mataflorida i el Baró d’Eroles, va nèixer la Regència d’Urgell. Per fer-hi front, el Govern constitucional va voler actuar fermament nomenant capità general de Catalunya el militar Francisco Espoz e Ilundain, conegut pel nom d’Espoz y Mina, qui, després de demanar als catalans disciplina i subordinació, va actuar amb mà ferma per frenar la creixent insurrecció.

Ramonillo havia fortificat Castellfollit perquè fos el principal obstacle per a les tropes del general Mina en el seu camí cap a la recuperació de laSeu d’Urgell. De fet, durant els primers dies d’octubre del 1822, les va fer recular en diverses ocasions gràcies a la tàctica de guerra de guerriles i al seu domini del terreny. 

Ni la mort del mentor de Ramonillo, ni l’empresonament de la seva amistançada van compensar la decepció d’Espoz y Mina després d’aquelles primeres topades amb el cap reialista castellfollitenc. Instal·lat a Calaf, a deu quilòmetres de Castellfollit i obstinat a colpejar el poble de manera exemplar, Francisco Espoz y Mina va esmerçar tot el seu esforç per reclutar un nombrós exèrcit amb el qual, entre el 17 i el 24 d’octubre de 1822, va assatjar Castellfollit de Riubregós…

Si en voleu més, aneu cap el quiosc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!