Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

14 maig 2010

Força
Catalunya i jo

El títol no és cap acte de personalisme. Simplement és voler explicar el
perquè de la meva relació amb el que segurament serà un nou actor
polític d’aquest país. O dit d’una altra forma: les raons per les quals
vinculo la meva acció política a un projecte del qual en sóc un dels
promotors. Sé que les crítiques i els pronòstics catastrofistes
sobre la nostra iniciativa hi seran; però pesa més, molt més, l’afany i
la necessitat de poder oferir als catalans una alternativa electoral
independentista on la contemporització amb l’Estat espanyol i els seus
satèl·lits catalans sigui inexistent. Ara és el moment de
fer-ho i estic segur que reeixirem.

És habitual sentir, davant la
possibilitat de crear un nou partit polític, que les possibilitats
d’èxit són remotes o gairebé impossibles. Afirmar això és reconèixer el
gran poder de la partitocràcia imperant, i és comprensible. Realment
quan hom veu la presència abassegadora dels partits parlamentaris en els
principals mitjans de comunicació és normal pensar que partir de zero i
fer-los la competència resulta molt difícil. Tot ho reduïm als minuts
que puguem tenir en la petita pantalla. Sembla com si la dictadura dels
grans mitjans de comunicació fos imbatible. El talent i
l’audàcia sense una gran cobertura informativa creiem que són estèrils.
No seré jo tan ingenu per negar la importància d’una certa presència
continuada en els mitjans de comunicació per tal de tenir possibilitats
en una lluita electoral. Ara bé, fer-ne només la lectura on s’ignora
l’estat d’ànim col·lectiu de l’electorat resulta poc consistent.
Coneixem el que pensa gran part de la gent? Com arribar a saber-ho?

Ja
fa uns quants anys que la demoscòpia és el centre de tota estratègia
dels partits polítics amb representació parlamentària. S’ha renunciat
definitivament a voler convèncer sobre una idea (sigui la que sigui) per
fer simplement un discurs que s’adapti a l’opinió més generalitzada.
Tothom només toca la partitura de les enquestes atès que ningú no es
creu capaç de canviar un estat d’ànim col·lectiu. Allò que importa no és
el que puguem creure que li convé al poble, el que val és el que més
s’acosta al que diuen les enquestes. Quan tot es redueix al
tacticisme dels tants per cent els discursos s’empobreixen i el poble
s’allunya dels seus dirigents per molt que aquests pensin que saben el
que volem. Creuen que coneixen els pensaments de l’electorat, i
l’abstenció és majoritària. O les enquestes s’equivoquen o els polítics
no saben dir allò que vol la gent.

Puc afirmar rotundament que
Força Catalunya no el mourà només la demoscòpia. Què el CEO (Centre
d’Estudis d’Opinió) diu que encara no som prou els partidaris de la
independència? «Qui no persevera, no va», afirmava Ramon Llull. Ens
aplicarem la recepta del savi mallorquí i no defallirem fins a
guanyar-nos la voluntat majoritària dels catalans. El nostre esforç serà
per fer veure als fills de Catalunya que sense ser amos del nostre
propi destí res de profit no podem esperar. Que hem de denunciar
obertament aquells de casa que fan una política de contemporització amb
Espanya i això ens farà antipàtics? Sabem prou bé que només amb el voler
quedar bé amb tothom mai cap poble no s’ha alliberat. Com tampoc no
ignorem que els pobles ocupats ho continuen essent perquè molts dels
seus autòctons són còmplices de les polítiques que ho fan possible. Que
caldrà plantar cara obertament i durament al poder espanyol i francès?
Ho farem amb les armes de la dialèctica, el coratge i la intel·ligència.
És més, el nostre discurs i la nostra actitud han de denotar una
fermesa que faci que ens respectin els enemics de Catalunya.

El
missatge de Força Catalunya no serà complicat d’entendre i parlarà clar,
entre altres coses perquè no hem tingut cap lligam amb la política
oficial de després del franquisme. Ni hem trepitjat cap despatx oficial,
ni hem estat en cap govern. Que ens diran que només amb un missatge
independentista hom no pot convèncer els catalans? No hi ha
millor programa polític que aquell que aspira a la llibertat.
De fet, a Catalunya, tota política que no sigui obertament
independentista sempre acaba esdevenint reaccionària. És per això que
tenim l’obligació de fer de Força Catalunya l’eina de tots aquells
catalans que no estan disposats a allargar més temps l’inici del procés
de la creació de l’Estat català. L’èxit dependrà de tots aquells que
estem disposats a fer-ho. Dels que ja hi som i dels que hi vindreu.

Santiago Espot,
President Executiu de Catalunya Acció
i promotor de Força Catalunya.

Article
publicat a El Punt (13.05.10)

Fotografia, Santiago Espot.

L’èxit o fracàs depèn de qui i com lideri
i gestioni aquest procés de trencament”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!