EL BLOC DE L'ADRIÀ

"Ningú no estima la seva pàtria perquè és gran, sinó perquè és seva". Séneca.

Tot clar, sense amagar res

Publicat el 1 de juny de 2007 per aka61

Els acords municipals cada cop es fan més difícils. Ningú se’n fia de ningú. És com una partida de pòquer. Tots tenen quelcom que amagar.

Ara toca negociar. Tot el país es troba en període de negociació. Tot el país espera el resultat, per a després neguitejar i adonar-se que a nivell de govern tant sols queden dos blocs: Els que governen i els que es troben a l’oposició. Cada bloc el poden forma més d’un partit, però en definitiva tant sols es recorda aquest fet. Parlo sempre a nivell de carrer. A nivell de poble.

I es que el model polític es pot traslladar a cada casa. Hi han els que governen la casa, normalment els caps de família però no pas sempre. I els que es troben a l’oposició, gairebé sempre els més joves de la casa. I es que una casa és el primer esglaó on es fa política. On es comença aprendre a negociar. Un estira i arronsa constant i que ens serveix a molts com a base o punt de partida. On ens fem forts o febles, segons els resultats o el caràcter dels que es troben a l’oposició.

L’altre dia, sense anar més lluny, una psicopedagoga ens deia que davant d’un govern familiar sempre s’ha de negociar amb l’oposició i sempre s’ha d’arribar a un acord, a un pacte, a un contracte, a una signatura d’intencions on tots tinguin el seu objectiu i el seu premi. Com a qualsevol empresa, com a qualsevol govern municipal. I es que tant difícil és manar com fer oposició. Aquestes paraules et poden induir a pensar que al final tot és com una gran empresa. El país és una gran empresa i a qualsevol empresa el que s’ha de demanar son resultats. Passar les comptes i planificar el futur més immediat i preparar-se per als canvis importants que poden venir. I com a la política, a cada casa també hi ha un alt índex d’abstenció. Sempre hi ha part de l’unitat familiar que adopta postures d’abstenció i deixa en minoria o feblesa una de les parts. L’estira i arronsa, els retrets, els recordatoris, la manca de diàleg. No cal anar molt lluny per aprendre que fer política és molt difícil, no cal sortir de casa. 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.