S?ha de treballar més i guanyar menys per a sortir de la crisi
Son tantes les noticies que ens arriben d’una sola tacada que es fa difícil creure que tot ha sorgit després de la detenció del màxim dirigent de Viatges Marsans. De fet, totes les persones consultades diuen que era veu populis el que envoltava al que un bon dia va estat president de la patronal CEOE. Personatge que des de el passat dimecres es troba a la garjola.
Un element digne d’estudi. Capaç de fer la declaració d’hisenda negativa en el curs de l’any 2010. El mateix any que tancava un acord amb l’altre imputat, Ángel de Cabo, per a rebre 100.000 euros anuals en concepte de traspàs de poders empresarials de les empreses del Grup Marsans que pocs dies després entraven en fase de concurs d’acreïdors. Un entramat comptable i administratiu per a desviar i amagar el patrimoni adquirit al llarg dels darrers anys.
Tot plegat, s’ha descobert que una de les majors companyies d’agencies de viatges portava cinc anys sense comptabilitat oficial. I el que ens faltava escoltar, el màxim inculpat Díaz Ferrán, nega tenir comptes a paradisos fiscals i culpa de tot al seu soci Gonzalo Pascual, casualment mort des fa mesos.
Aquest madrileny de 70 anys, és el fundador de la companyia de transports TRAPSA. Curiosament, aquesta companyia arribaria tenir més de 100 vehicles després d’aconseguir l’explotació de línies de transport urbà en aconseguir les adjudicacions en concurs públic de l’ajuntament de Madrid. Deixeu-me ser un pel agosarat…. sona a tufff. I tuf del bo.
I com ho fa tan bé, arriba a ser el cap patronal del 2007 al 2010. Així s’entén que aquest senyor o aquest xoriço –com preferiu- fos capaç de dir frases com:
El juny 2007, en el discurs en el que era proclamat president de la CEOE, deia allò de …. “Les empreses publiques s’han de privatitzar. Més externalització dels serveis”. El mateix que mesos més tard deia … “Jo no hauria triat Air Comet per a volar a cap lloc”, quan ell era el president de la companyia que seguia venent bitllets quan la companyia ja estava declarat en fallida. Cosa que va deixar a terra molts immigrants que s’havien gastat els seus estalvis per poder anar les vacances de nadal a la seva terra. I clar, la més famosa de totes, la que el pot catapultar a la màxima categoria de “Cèlebre Xoriço”, la va dir el 15 d’octubre del 2010: “S’ha de treballar més i guanyar menys per a sortir de la crisi”.
I si, cínic ell, va arribar a dir que la expresidenta Esperanza Aguirre era collonuda. Després de fer una donació de 260.000 euros per a subvencionar la seva campanya política del 2009.
Mentre ens ataquen amb Werts, Montoros, Cospedals i demes buldogs, ens tenen distrets I no pensem en que elements com Diaz Ferran no treballen sols i tenen darrera un bon entramat polític que els protegeix. Aquí ningú dona la cara. Ningú es obligat a marxar.