LA FAMILIA
Doncs com anava dient, estimats canelons. Jo… ja se que li posseu tot l’amor del mon i que ho feu amb tota la bona voluntat però es que ahir varen estar a casa els cosinets. Si, els torrons, els mantecaus, la mistela, el cava i tots els demes. Vinga, tots a la sobretaula.
Si, varen venir despres de dinar. Als postres.
I no vegis, eren les vuit del vespre i encara estaven a casa. I entre una cosa i l’altre, doncs la veritat, vaig quedar fart. Molt fart. I clar, tu no tens la culpa però avui, un altre cop la familia. Avui dinem amb els canelons.
I uno ja no esta pa’ muchos trotes.
Doncs que amb tota la confiança del mon, et volia demanar que en lloc dels quatre o cinc cosinets que veniu, si podrieu venir nomes dos i aixi podem anar fent via. Mira, aquest any veniu dos i l’any que ve uns altres dos. Us podeu anar tornant. Que et sembla?
I es que ho sento però a casa “ja no cabe nadie mas”. Que estic a petar i m’agradaria perdre un quilets. I els Canelons teniu la mala costum que quan veniu us quedeu una llarga temporada i el que costa fotreu-vos fora. Crec que en algún racò encara hi ha amagat algún caneló de l’any passat. Mira que et dic.
Aixi que?. Trato hecho?. Us enrrolleu?.
Aquest any podeu venir els de pollastre i l’any que be podeu venir els de la pilota de la escudella. Aixi un any ens posem al dia de com va pel poble dels pollastre i l’any que ve, els de pilota ens posen al dia. Veieu que be?. Apa, que passeu un bon dia de Sant Esteve.Mostra’n més…