Estratègia política
Els que pensaven que després del 25-N ens trobaríem davant d’un escenari conciliador i que des d’Espanya arribarien cançons d’amor i histories retrobades ….. anava molt i molt equivocat.
Acceptar que Catalunya mereix un tracte millor és el mateix que acceptar que la injustícia social i identitària és evident. Las resposta no s’ha fet esperar i han posat davant les peces de valor a tot un seguit de pions disposats al sacrifici. La partida d’escacs comença i Espanya, malgrat jugar amb les negres, ha fet el primer moviment. Un estat que vol estar a Europa i que anomena cultura al sacrifici públic dels braus, menysprea les llengües pròpies dels pobles que es mantenen dins dels seus territori administratiu i dona vida i acolliment a tota una fauna política que en lloc de perill d’extinció es procrea a marxes forçades, no pot seguir endavant.
Un estat que, hores d’ara, ha rebut els 40.000 milions que demana per a salvar un teixit de bancs fraudulents i terriblement mal gestionats que de socarrell es dediquen a ensorrar l’estat del Benestar i castiguen Catalunya amb deutes impagats i compromisos no complerts que superen els 10.000 milions d’euros.
Un estat que dona vida a una xarxa d’infraestructures contemplatives sense ús i que han servit per a requalificar terrenys d’amics que abans no tenien cap valor, per a donar concessions d’obres a empreses que neixen només i explícitament per al projecte concret.
Doncs ara és l’hora, ara és el moment.
Catalunya es troba en un laberint polític, econòmic i social. Cal tenir clar capo n anem i per quina porta volem sortir. Sense referèndum per la independència, ni un calendari del procés per fer-lo possible, no hi haurà sortida de la crisi. Tenim un marge de dos anys. La primera part de l’actual legislatura per a donar el pas i els darrers dos anys per a fer realitat el que el poble haurà decidit.
Tres punts bàsics per a una transició com cal. Hem d’orientar les polítiques cap a la cohesió social, la reactivació econòmica i la preparació de les estructures d’estat indispensables per culminar el procés.
Mentre Espanya la tenim distreta en atacar la llengua i l’ensenyament fent esborranys, informes policials que no passen d’un tros de paper que no saben d’on ha sortit i demanar diners pels bancs dient que això no és un rescat. Nosaltres anem per feina. Posem-nos al capdavant de la nau i posem termini per aconseguir la nostra fita.