text de Francesc Badia, extret de l’Això Toca:
De consumidors a consumits
Des que la humanitat engegà el lliure intercanvi, jo et dono un tall de carn que necessito a bescanvi de les espardenyes que a tu et falten, hem recorregut un llarg camí. Si fem un salt en el temps, encara més gran, veurem com la aparició de la moneda, el mercat de treball i la producció fan que aquesta forma de comerç se’n vagi a norris. Però, el salt mortal es produeix en el fet de l’aparició d’uns excedents. És dir, produïm més del què necessitem. Aleshores, apareix la publicitat i aquesta s’encarrega de col·locar l’oferta augmentant la demanda. Ha nascut el sistema econòmic, dit capitalista, que acumula riquesa creant desequilibris.
Per damunt de tot això, se’ns planteja la paradoxa d’haver trencat una economia de subsistència, on es gastava tot el que es produïa, per un consum orientat a crear un sistema endogàmic al que hi hem arribat passant per: comprar el què ens era estricte, consumir tot allò que ens feien creure que ho era, i, finalment, tenir de tot i repetit.
Si ho volen d’una altra manera, la saturació del mercat ha provocat un enfarfec en la segona part contractant. Ha donat lloc a un rebuig per part del comprador, fart que se li encolomés de tot i repetit. Fins el punt, en el cas de les tecnologies d’avantguarda, de haver de reemplaçar lo venut fa quatre dies sense haver-ho gaudit ni espatllat.
La fam de mercat fa que tot sia antiquat i caducat sense que hagi envellit per si sol. Com si en l’estrena d’això de consumir ens valguéssim d’aquell proverbi nadalenc: qui per Nadal res no estrena res no val.
En som molts. Cada vegada més. Els estrategs del mercat ho saben. Malgrat tot, haurien de saber també que el consumidor pot arribar, per abatiment, a consumit.
Tot això i més a www.aixotoca.com
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!