La merda, per als valencians
Governe qui governe a espanya, València calla. I paga. I així sembla que continuarà la cosa del finançament i de la política, uns anys més, mentre siguem reus i presos de les decisions del govern d’espanya. Ho ha dit el MH Ximo Puig, que ell no pensa exigir, ni pleitejar, ni queixar-se gaire (almenys públicament), contra el partit que se suposa que governa a espanya, que és, si fa no fa, el mateix partit que governa a valència, amb alguna petita excepció. Callem. I paguem.
Cada colp estem més mal finançats, en canvi que espanya continue fent despeses militars, borbòniques, eclesials, franquistes o en clavegueram. Ells mai no pateixen retallades o sancions o impostos. En canvi, la resta hem de pagar sempre, en retallades, en impostos, en fiscalitats negatives, perquè els comptes de l’estat suren, i els de sempre mantinguen privilegis: bancs, empresaris, corruptes, polítics, partits, església…
Tant se val que se’n burlen, que se’n riguen, que ens prenguen el pèl, mentre paguem ells no canviaran mai la política ni els modos. Mentre siguem lligats a un estat corrupte tan antivalencià, la merda serà per nosaltres i els diners se’ls quedarà espanya. Molles i engrunes, valencians, anys i panys. Encara que governe un partit, el mateix partit: espanya són ells i els valencians uns faves. Per ells els confits, per nosaltres la merda. Ells descansen al llit i nosaltres caiguem en terra.
És la cançó de sempre, malgrat que el MH diga que el diàleg és millor que res i que les solucions arribaran del cel… Amb espanya, quin dialeg? Espanya ni en sap ni en vol dialogar. Ni de política, ni de finançament, ni de democràcia, ni d’igualtat, ni de llengües, ni de cultura… Menys encara del camp i de les taronges!
Perquè si parlem de taronges…