En termes generals, deixant a banda malvestats concretes, es poden descriure i agrupar les misèries susdites, sense ànim d’exhaustivitat, en els següents apartats:
1) Obscurantisme i segrest d’informació sobre activitats de recerca (contactes, publicacions, congressos, beques…)
2) Apropiació de la recerca d’altres membres d’un equip, signant-la com a pròpia per davant dels autors reals (que hi són citats o que també signen)
3) Plagi i apropiació de la recerca d’altri, que no és ni citat
4) Imposició de línies de recerca subsidiàries o complementàries de la pròpia del (cap del) clan o grup
5) Impediments, quan no persecució, a la llibertat de recerca
6) Ignorància deliberada d’altres treballs, sobre el mateix tema, anteriors al treball propi (la qual cosa hauria d’ésser motiu de desqualificació d’aquest treball, en no fer com cal l’estat de la qüestió, però sovint no és així)
7) No acceptació de plantejaments interdisciplinaris ni de punts de vista aportats per investigadors d’altres àrees
8) Narcisisme investigador, entre la presumpció i la ingenuïtat, consistent a enaltir exageradament l’objecte d’estudi propi per damunt de la seva importància real i transcendència històrica.
Potser algú pot pensar que no és pertinent fer l’exposició pública d’aquestes vergonyes però malament podran corregir-se si no en parlem i les denunciem. Ja sabeu que la veritat ens fa lliures. O quasi. Pel que a mi respecta, us diré que he patit en carn pròpia algunes de les actituds descrites suara i, si voleu conèixer-ne els detalls, amb noms i cognoms, us recomano la lectura de l’article que he penjat al portal Academia.edu:
http://www.academia.edu/3655208/Miseries_academiques
València, 7 de juny del 2013
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!