Si de tant de jeure t’agafa una contractura de trapezi, res de pastilles
T’aixeques del llit com deu-mil llamps i comences a cantar Fígaro, Fígaro, Fííííí-ga-rooooooo!, perquè resulta que els altaveus estan desconnectats i no pots posar música. I amb un maler que te cagues, bones corregudes com un llonzí d’un cap a l’altre de la casa, amanides amb ais i cebes i tot fent davallar el santoral complet de la isolada inòpia on ens desatenen. Posar l’esquena ben dreta i tancar tres vegades seguides els braços per damunt dels pits: però res de nolotils, res d’ibuprofenos i, encara menys, res de pegadets de morfina. Pensar a escriure a la porta del frigorífic que no vols que et tornin a dur pus mai més a una privada sinó a Son Dureta o a Son Llàtzer: onsevulla els malalts no manin. Res de vull que em facin una ressonància magnètica. Res de vull una ecocàrdio: ja t’ho diran el que t’han de fer.
Ah: i si et pega la fumera matinera, una avemaria va de cine. El parenostre no funciona contra la fumera, és massa llarg i et surt en llatí: la versió original de quan et feien resar a ca les monges, abans dels vuit anys. Anava a escriure un tassó d’aigua, però t’han restringit els líquids perquè els retens.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
de trapezi i sé que són punyals acoradors. En ser molt mal prenedor, no recept gairebé mai. En aquest cas, però, les mans d’un quiropràctic m’alleugeriren molt. T’he deixat un mail, el pordràs mirar?