Kuhn descrivia així les revolucions científiques. Em sembla que, substituint quatre mots, l’esquema serviria per a descriure les revolucions polítiques (revolucions en el terreny ideològic). El gran interrogant és si, en aquests moments, vivim a Catalunya una revolució política.
Probablement, sí. Ara bé, ens trobem als inicis i, com sol passar en aquests processos, allò que notem és el conflicte entre dos paradigmes: el vell i el nou, el que dominava i el que vol dominar.
Presenciem –més activament o més passivament– la pugna entre el paradigma d’una Catalunya lligada a Espanya i, per tant, necessitada de comprensió i acceptació i el paradigma d’una Catalunya lliure disposada a decidir el seu futur i assumir-ne les conseqüències. Hi ha gent que continua fent seu el paradigma vell i hi ha gent que s’ha adaptat al nou. De totes maneres –i aquest és el punt clau–, una gran part del país està a cavall entre tots dos: entén i accepta el paradigma nou però té ressorts interns –mecanismes de raonament i de decisió– impregnats del vell. Per això, prevalen les contradiccions.
No és l’esquema simple del vol i dol –tan català, d’altra banda. S’assembla més a la situació d’aquell fumador decidit a deixar l’hàbit però alhora molt enganxat. Racionalment, fins i tot emotivament, sap que fumar el perjudica, sap que es pot viure perfectament –millor, de fet– sense fumar, vol conscientment deixar de fer-ho… però inconscientment agafa una cigarreta, se la posa a la boca i l’encén; o ensuma, de tant en tant i amb delit, el fum del tabac. Treure’s de sobre un paradigma obsolet és com abandonar un vici molt interioritzat, que sabem que fa mal però que ens té atrapats.
Aquesta és la batalla política –de caire revolucionari– que no tan sols els partits sinó sobretot la societat viu ara i viurà els pròxims anys: la supervivència del vell paradigma de la Catalunya motor d’Espanya contra la implantació del nou paradigma de la Catalunya mestressa del seu futur. N’hem de ser conscients perquè condicionarà tant el procés com el resultat, tant el camí com la meta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!