6 de juliol de 2012
Sense categoria
0 comentaris

La Plataforma per la Llengua reclama polítiques decidides perquè el valencià ocupe el paper social i polític que li correspondria després de 30 anys d?Estatut d?Autonomia

Amb motiu de l’aniversari de l’aprovació del primer Estatut que consagra l’oficialitat del valencià, l’ONG difon una enquesta amb l’objectiu de saber la valoració dels ciutadans sobre l’ús de la llengua per part de l’administració local. L’entitat exigeix als responsables polítics una actitud més ferma a favor del valencià i que desenvolupen accions concretes de promoció de la llengua.

Amb motiu del compliment dels 30 anys de l’aprovació del primer Estatut d’Autonomia, que consagrava el valencià com a llengua pròpia de la nostra terra, cooficial a tots els efectes amb el castellà, la Plataforma per la Llengua País Valencià ha volgut sortir a valorar la situació de la llengua. L’ONG considera que el valencià continua sense ocupar, ni de bon tros, el lloc clau que li correspondria en la vida cívica i política. L’entitat ha aprofitat aquest aniversari per difondre una enquesta amb l’objectiu que els ciutadans valoren quin creuen que és l’ús que fa de la llengua l’administració local. Un ús que des de la nostra entitat intuïm baix. Com a exemple, una dada: s’estima que només uns 70 dels més de 500 ajuntaments del País Valencià tenen oficines específiques de promoció de la llengua. L’enquesta es pot descarregar aquí.

El context és en la ment de tots: les màximes autoritats polítiques, començant pel president de la Generalitat, no utilitzen el valencià públicament sinó en molt escasses excepcions, i això passa també amb consellers, alts càrrecs de les Corts i d’altres organismes autonòmics, presidents de diputacions, i la majoria d’alcaldes de les grans poblacions.

Més elements que ens donen pistes sobre la poca promoció que ha tingut el valencià en aquests 30 anys d’Estatut: una presència escrita en la documentació oficial molt menor d’aquella que correspondria a una llengua declarada cooficial en tots els textos legals; una presència als mitjans de comunicació públics, sobretot a la televisió, molt menor del que per llei li correspondria; la no exigència del requisit lingüístic, és a dir, el coneixement oral i escrit de les dues llengües oficials per part de tots els funcionaris; el manteniment d’absurdes discussions nominalistes que, amb l’excusa del nom de la llengua, no fan sinó entrebancar la necessària col·laboració entre les entitats destinades a impulsar-la i potenciar-la amb les de la resta del nostre domini lingüístic. I, si el tema de l’ensenyament és de manera important molt més favorable, almenys en l’educació pública, ho és més per la voluntarietat de pares, mares i ensenyants que no per una actuació decidida dels successius governs autonòmics.

Davant d’aquest panorama, la Plataforma per la Llengua País Valencià exigeix una actitud molt més ferma i decidida en favor del valencià per part de totes les autoritats, des de la Generalitat, les diputacions, les mancomunitats i els ajuntaments, així com dels representats del govern espanyol a nivell autonòmic, i l’acompliment mínim de tot el que preveuen les lleis vigents en favor de la nostra llengua pròpia. Creiem que cal passar de les paraules als fets i promoure d’una vegada polítiques actives de promoció que facen que el valencià ocupe el lloc que li pertocaria en tots els àmbits polítics i socials.

D’altra banda, l’entitat comença avui mateix la difusió d’una enquesta a través d’Internet i de les xarxes socials per tal de saber la valoració que fan els ciutadans sobre l’ús del valencià en el seu ajuntament. L’enquesta pregunta, per exemple, sobre aspectes com ara quins són els serveis de normalització lingüística de què disposa l’Ajuntament; en quina llengua el consistori fa arribar les comunicacions al ciutadà o respon les trucades; en quina llengua notifiquen les multes els agents; sobre les retolacions dels carrers i de les oficines municipals; o sobre l’ús de la llengua valenciana per part de l’alcalde o dels regidors en plenaris o actes públics. Finalment, l’enquesta demana al ciutadà que faça una valoració de l’ús del valencià a l’administració de l’1 al 10 en diversos aspectes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!