Feien molta falta. Bé que ho sabem per les controvèrsies polítiques amb els regants d’aquí, els d’allà i els polítics tots contra tots, que aquests dies hem anat veient a la tele i a la premsa. Malgrat que les pluges futures solventessin el problema de la sequera prevista el mini-transvessement Ebre-Barcelona es tira endavant. En tot cas després serà qüestió d’obrir l’aixeta o no.
Però repeteixo el què tothom diu: benvingudes les pluges.
Tot i que algunes persones ho diguem amb una certa reticència. Aquelles a les quals, quan la pluja ha sigut molt intensa, ens ha perjudicat d’una manera o altre.
Feia un parell de dies que no escrivia en aquest bloc perquè la tormenta del dissabte al vespre va produïr-nos unes goteres impressionants prrecisament a l’habitació on tinc l’escriptori i l’ordinador. Impressionants. L’aigua queia del sostre a raigs. Vam haver de treure-ho tot i substituïr-ho per galledes, cubells i piscines de nens.
La conducció elèctrica de l’estança va quedar afectada i vam haver de desconnectar l’habitació. I per tant l’ordinador mut. De totes formes altra feina hi havia.
El més urgent era trobar-ne la causa ja que la teulada estava, al nostre entendre, en bon estat.
Sabeu quina va ser la causa? Un colom mort a la boca del baixant que desaigua. Un colom! En no evaquar-se l’aigua es va embassar fins a filtrar-se en el sostre. A raig fet.
A mi els ocells m’agraden molt. Però fa una llarga temporada que en aquest poble nostre tenim com una mena de plaga de coloms. Ho dic per la immensa quantitat que hi fan estada. Hi ho fan allà on més els convé.
Una senyora d’un barri diferent m’explicava que al bloc de vivendes on ella viu fan veritables calamitats. Especialment en la última planta del bloc. Ho han posat en coneixement de les autoritats.
Temps enrera també a Barcelona van patir aquesta mena de plaga i també la de les anomenades cotorres argentines que van arribar a posar en perill altres espècies ornitològiques autòctones.
Que s’ha de fer quan una espècie d’ocells per excés d’individus comporta molèsties importants? No ho sé pas. I si això anés en augment, molt en augment, en diverses espècies ens aniríem acostant a la història d’aquella pel·licula de Hitchcok que em sembla que es deia precisament així, Els aucells.
He fet aquest post una mica a correcuita i en una hora que no m’és gens habitual per a donar senyals de vida.
Gràcies per comunicar-ho