Realment el que m’ha portat a obrir aquest bloc és el plaer d’escriure però, com passa moltes vegades, els plaers queden aparcats injustament pels ritmes frenètics del dia a dia…
Pensava l’altre dia tot fent un cafè que volia tornar a escriure sovint. Tornar-hi de (vell) nou…retrobar-me i recuperar tots aquells relats curts que fa temps que tinc a mitges, a la memòria o en paper quadriculat de les moltes llibretes que guardo als calaixos de casa.
Sé que no sóc massa voluntariosa ni disciplinada quan es tracta de coses meves…i, davant el risc que la meva revelació de lletraferida quedés en un no res, vaig pensar que buscaria alguna mitjà que m’obligués a escriure amb una certa constància.
Doncs bé…per ací estic, inaugurant bloc amb la Samarreta vermella de l’Ovidi ben calada i la ferma voluntat d’esciure sovint…
A veure com va!
Que tinguis molta sort en aquest viatge per la blogosfera…
Sens dubte, tens un camí ben frondós per descobrir!
De moment, l’inici promet.