NO A LES SEGREGACIONS ESCOLARS

Tenim sobre la taula un tema molt important per tota la societat amb la nova proposta educativa del Departament d’Educació de la Generalitat sobre el projecte de crear uns “espais d’acollida transitoris” per alumnes nouvinguts que està generat un intens debat.

D’on surt aquesta proposta?. Doncs de la revisió del “model Vic” per part de l’equip de govern de l’Ajuntament de Vic on ja es plantejava una fórmula semblant a aquesta. Una revisió del “model Vic” que neix en fals, ja que no ha estat discutida ni consensuada amb la comunitat educativa de la ciutat, ni amb els grups polítics de l’ajuntament, ni amb ningú.


És una idea de quatre fulls, sense contingut ni raonament que han agafat com a “brillant idea”.
Jo, més que regidora sóc mestra i treballo en una escola d’Educació Especial i, per tant, és un tema que el visc i em preocupa molt, ja que depenent de les lleis de l’Estat i de la Generalitat es condiciona totalment la nostra feina.
Què vol dir per mi que es creí un nou emplaçament per alumnes immigrants? Doncs, ben senzill, anar endarrera en l’educació. Tornar a les pràctiques de segles anteriors on cada nen anava a una escola a mida a les seves necessitats. Fa molt temps que lluitem contra aquesta pràctica, per mi, a una escola hi ha de poder anar-hi tothom, siguin quines siguin les seves necessitats.
Si a l’escola ordinària ara ja no hi caben nens/nenes o adolescents d’altres nacionalitats que desconeixen la nostra llengua, tots els nens/nenes que tenen problemes d’aprenentatge o de conducta on els posarem?.
Aquesta iniciativa és un apagafocs, és a dir, una tireta en un sistema educatiu deficitari. Com volem que l’educació vagi bé si es van creant lleis que no s’apliquen, i si s’apliquen ho fan deficitàriament.
 Ara és un bon moment  per reivindicar que no s’hi juga amb l’educació, que no es poden fer lleis sense el màxim consens de la societat i dels partits polítics, ja que sinó mai s’acaben d’aplicar bé (cada canvi de govern fa noves lleis). Hem de pensar que   fer un petit canvi en aquest sistema – un engranatge tant gran – és difícil i s’ha de fer amb tots els recursos tant materials, humans com formatius siguin necessaris.
També és un bon moment per entendre que un nen/nena o adolescent no només s’educa a l’escola, sinó que hi ha molts canals d’aprenentatge, per tant, hem de pensar amb un sistema educatiu que impliqui la societat, la ciutat, la família, la televisió, internet  i l’escola.
Si es creen aquests centres segregadors serà negar la realitat del dia a dia.  Igual que és un disbarat pensar actualment que farem pisos o cinemes o parcs… només per persones nouvingudes. També és un disbarat fer escoles o aules exclusivament per a ells.
El que l’educació necessita són més recursos en tots els sentits i un canvi de xip.
Necessitem una escola per tots.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *