David contra Goliat

Després del xoc de trens pel referèndum de l’u d’octubre,  per la proclamació de la República, per l’aplicació del 155, pel canvi de seu d’empreses, la convocatòria d’eleccions, d’un govern entre la presó i l’exili… després de veure tot el que ha anat passant, de continuar tenint els 10.000 policies al port… continua el no reconeixement de la nació catalana, ni el respecte per la llengua, ni la història, ni de la sobirania, el menyspreu amb voluntat d’extermini de l’escola catalana… el fet de considerar el país amb prou feines una “singularitat” dins la “gran nació” espanyola continua essent el criteri dominant. La unitat de la pàtria s’ha convertit en el mantra intocable, invariable, inamovible, dels contraris a les demandes del país.

Voler plantar cara a l’Estat ha significat posar en marxa un combat com el de David contra Goliat. Però David no se n’ha sortit i Goliat li ha passat per sobre. I a més ara hem de patir la sarcàstica acció de l’estat, qui amb l’excusa del 155,  està collant tot el que pot i més. I fan el discurs del  maltractador, acusant a la víctima del mateix maltracte que està rebent.

Des de finals de setembre s’han encausat quasi 800 persones  s’han fet 52 càrregues policials, 1.066 ferits atesos l’u d’octubre, s’han detingut 24 càrrecs públics, hi ha engarjolats 8 consellers i dos activistes, el President i quatre consellers a l’exili…!

I amb les properes eleccions què? Com ens diu en Vicent Partal: parlem de garanties? I unes eleccions amb la meitat del govern a la presó i l’altra meitat a l’exili, quina garantia ofereixen? Unes eleccions amb la Generalitat intervinguda políticament, saquejada i en mans del partit que les enquestes diuen que quedarà al darrer lloc, quina garantia ofereixen? Unes eleccions amb policies i ultres passejant-se i assaltant gent amb agressivitat i impunitat, quina garantia ofereixen? Unes eleccions en què l’estat filtra a la premsa amiga documents decomissats per la policia, per mirar de fer mal als polítics independentistes, quina garantia ofereixen? Unes eleccions en què et diuen que si votes els qui no volen ells, dissoldran el parlament, quina garantia ofereixen? Unes eleccions en què el possible guanyador pot ser empresonat sense judici després d’haver estat votat per la població, quina garantia ofereixen? Unes eleccions en què la mentida i la manipulació són constants, en què canvien cada declaració dels candidats independentistes per fer-los dir allò que no han dit, quina garantia ofereixen?

El foment per part de l’estat de la delació, de la persecució de només una cara del delicte d’odi, l’ús conscient de la mentida reiterada i mal intencionada, fa basarda. Tot plegat ens està portant cap a un enfrontament frontista que no pot ser bo pel país. Des del conjunt de forces que diuen defensar la constitució han forçat la divisió del país en bons i mals catalans, en bona i mala gent. Estan fent allò de què acusaven al sobiranisme, el discurs del maltractador altre cop.  I ho estant fent amb tota la força de l’Estat.

La Generalitat intervinguda econòmicament, políticament, les delegacions a l’estranger i el diplocat desmuntat, el comandament dels Mossos decapitat i intervingut, la repressió continuada… la topada amb l’Estat està fent retrocedir l’autogovern català.

Malgrat tot, el sobiranisme accepta les eleccions del 21-D i la nova crida a les urnes. Hauran de modificar la seva estratègia per assolir la independència. I sempre toparem amb la “sacrosanta”  unitat de lla pàtria, consagrada per la constitució. I després de la que vaig anomenar república de fireta, la resposta de l’Estat em demostra que era més seriosa del que va semblar.

Hem d’evitar que la situació actual de pretesa normalitat sota la repressió de l’estat, la intervenció de l’autogovern, la mentida sistemàtica, ens estaborneixin i ens facin aturar la lluita per un país nou.

 

Terrassa, dos de desembre de 2017

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *