Veig un Sant Jordi que està dins nostre . Les rambles no ens fan por. On va morir gent assassinada per una metralla irracional de creences que mai entendrem ni voldrem entendre. Perquè la inconsciència no té benvinguda en els nostres carrers siguin quin siguin els nostres colors. La mort se’ns va presentar a casa
Vaig camí cap a una ciutat nova sense ganes ni esma. Només esperant la teva trucada. Em sento estancada de la vida i d’una Barcelona que m’ofega entre exilis i detencions. Un amor d’un passat oblidat i massa recordat. Agafo la maleta amb una muda. On només em portarà al meu exili intern. És
Avui m’he aixecat massa d’hora. Massa tard dels teus somnis. Mentre la ciutat dorm. Només vull despertar-me d’aquest mal son que he decidit crear jo. Només una decisió ha calgut per agafar aquesta direcció. Pujo major de sarria escapant dels teus mal de caps i dels somnis insomiats. De tot i de res. El