TocDeQueda

Deia Josep Pla, demostrant una capacitat inigualable d?observació i d?ironia, que ?els contrabandistes -sovint perseguits per les autoritats- eren gent molt respectable perquè havien estat, indiscutiblement, els precursors del lliure comerç?. És difícil de sostenir un argument contrari a aquesta afirmació ja que el neoliberalisme que practiquen actualment els països desenvolupats a través d?organismes com l?OMC o el Banc Mundial és un contraban global disfressat de legalitat.

D?aquestes mutacions conceptuals n?hi ha hagut moltíssimes al llarg de la història: fets, enginys o descobriments que foren perseguits o ignorats en el seu moment i que acabaren transformant ?positivament o negativa- les societats futures d?una manera irreversible. Descobrir que la sang circulava per tot el cos en constant moviment li costà la vida a Miguel Servet i, Giordano Bruno va ser cremat a la foguera per defensar que la Terra era una esfera; tanmateix, ambdues idees han estat clau per al progrés del coneixement humà. En el seu moment, el cinema va ser cosa de bruixots, el telèfon, un invent satànic i l?ordinador un aparell inútil reservat a genis incompresos, malgrat la seua rellevància posterior. Però cap d?aquests enginys li fa ombra al fenomen Internet, una autèntica revolució que, deu anys després de la seua globalització, ha transformat la societat de dalt a baix: de l?art al món laboral; de les relacions personals al concepte d?espai i temps. Tot.

En aquest procés de transformació global però, els hàbits culturals i d?oci de les persones han estat especialment sensibles a la irrupció cibernètica, tot produint-se un vertiginós canvi de costums, especialment en el camp de la música. I una de les causes d?aquesta insurrecció multimèdia ha estat l?aparició dels programes peer to peer, que permeten l?intercanvi d?arxius de tota mena entre ordinadors personals sense necessitat d?un servidor central que gestione la interconnexió. És a dir, són programes que connecten els PCs de milions d?usuaris d?arreu del món a través d?una xarxa paral·lela a la WWW,  permetent-los de compartir tota la informació que hi contenen. De tots, el més conegut és l?anomenat eMule.

Malgrat tot, aquesta tecnologia innovadora que permet una comunicació lliure entre les persones, ha estat i és motiu d?una persecució criminal i implacable per part de la poderosa indústria musical que, en pocs anys, ha vist com un senzill programa informàtic feia trontollar un dels negocis més rendibles del planeta: la distribució de música. Aquesta actitud tan retrògrada d?impedir que la gent puga compartir els seus gustos musicals amb qui desitge m?ha fet pensar en la innombrable Inquisició que l?església, en ple Renaixement, orquestrà per atemorir tothom i evitar de perdre el control sobre la gent. L?essència és la mateixa; els mètodes, afortunadament, no. Abans, l?excusa per torturar i cremar persones era l?heretgia; és a dir: no obeir allò que l?església manés a creure i fer per mantenir el seu poder. Ara, l?excusa per acusar i jutjar persones és la protecció dels drets d?autor; és dir, no obeir allò que les discogràfiques manen a creure i fer per mantenir el seu negoci multimilionari. Torquemada i els seus mataren milers d?innocents; la Sony i companyia, han tancat, en connivència amb les autoritats, nombrosos servidors, com el conegut Napster. Ni uns ni altres però, aconseguiren l?objectiu que cercaven: ofegar el progrés.

Mentrestant, la música continua obrint-se pas i cercant nous camins, com sempre ho ha fet, per més que els grans gurús del negoci discogràfic vaticinaren la seua ?desaparició? en cas que el seu monopoli s?ensorrés. La profecia no s?ha complert. I, contra tot pronòstic, han estat els mateixos músics que s?han revoltat davant el desorbitat marge de benefici que productores i distribuïdores han obtingut de sempre per vendre un producte que no fan. Cada vegada són més els grups i els autors que pengen la seua música a internet per fer-se conèixer i promocionar les seues cançons d?una manera gaire bé gratuïta, salvant així la tirania de les multinacionals que, fins fa ben poc, els explotaven barroerament. George Michael anuncià no fa molt que no tornaria a gravar un disc i que, a partir d?eixe moment, es dedicaria exclusivament a fer concerts pel seu compte. I, fa no res, el mateix Prince regalava, literalment, el seu últim disc a través d?una promoció de no sé quin diari anglès. La discogràfica, absolutament desconcertada, ha denunciat el músic. Són, només, un parell d?exemples que demostren com l?eMule i d?altres programes, amb el suport de milions de persones i malgrat la fúria del sistema, han estat capaços de redefinir el comerç de la música i d?empènyer aquesta cap al futur.   

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!