TocDeQueda

M’he llevat d’hora per escriure unes poques paraules al voltant de l’esperpètinca consulta que avui tindrà lloc a les escoles del País Valencià. No en tenia cap gana perquè escriure obvietats em genera una mandra difícil de vèncer. Tanmateix, en segons quines ocasions, l’enuig i la indignació superen aquesta resistència i em veig abocat a escriure alguna cosa encara que només siga per a que quede ben clar que en som conscients de l’insult i la ignomínia; per a que ningú no pense que som imbècils i que ens xuclem el dit.

Primera obvietat. La consulta sobre la llengua vehicular a les escoles que la Conselleria d’Educació valenciana ha organitzat el dia d’avui només té un objectiu: intentar desacreditar, d’una manera barroera i tendenciosa, la llengua pròpia dels valencians. Ara, ja no es tracta de treure el tema del català -sembla ser que això ja no els funciona- sinó de denigrar -encara més- directament el valencià, tot enfrontant-lo amb el castellà, la llengua de referència del govern valencià. La consulta demana els pares i les mares que trien entre castellà o valencià i el format de la pregunta vol atemorir-los perquè la pregunta és, realment, una afirmació encoberta: “si tries valencià els teus fills no aprendran castellà…”. Això és allò què persegueixen : forçar les famílies a triar entre una llengua maltractada i minoritzada i el tot poderòs castellà.

Segona obvietat. Des d’un punt de vista pràctic, la consulta no té cap utilitat -més enllà d’arraconar el valencià a l’ensenyament- ja que els pares i les mares, quan matriculen els seus fills i filles a l’escola, ja trien la llengua vehicular en la que volen que estudien. És a dir, la consulta que han organitzat se la podrien haver estalviat amb una simple operació aritmètica : sumar les persones que van triar els PEV -Programes d’Ensenyament en Valencià- o els PIP -Programes d’Incorporació Progressiva- que tenen el castellà com a llengua vehicular. Però clar, aquesta suma evitava l’enforntament que és, precisament, allò que volen aconseguir.

Tercera obvietat. La consulta de Conselleria no té cap garantia ni validesa jurídiques. Com bé afirma l’STEPV, “una consulta per internet no té cap garantia de transparència, ni és gens fiable perquè només la conselleria controlarà els resultats. Aquesta consulta ja naix morta i invalida qualsevol decisió posterior perquè és innecessària i perquè no té cap mecanisme de control ni dels centres ni de les famílies”.

Quarta obvietat. La consulta serà un fracàs i no és més que la demostració inequívoca de l’ensorrament moral, polític i electoral del PP valencià. Són, per dir-ho en la seva llengua, “los últimos coletazos” de l’animal ferit i moribund. Que moriran matant no és cap sorpresa.

Podria continuar amb obvietats però no vull avorrir ningú. M’agradaria acabar però, assenyalant l’aspecte més greu i denigrant de tot plegat que, potser, no és tan evident. La gravetat d’aquesta consulta rau en el seu fons. Tot el món sap que, al País Valencià, només els xiquets i les xiquetes que estudien en valencià acaben assolint un domini raonable de la nostra llengua i -no cal dir-ho- de castellà. Per contra, l’alumnat que estudia en castellà, en prou feines aprén a dir “Bon dia!”. Sense anar més lluny, a l’escola de València on treballe actualment, no hi ha un sol alumne de 6è que tinga un nivell mínimament raonable de valencià. Així doncs, allò que, en la pràctica, està preguntant Conselleria als pares i a les mares és si volen que els seus fills i filles aprenguen valencià. Ras i clar. Això no és una consulta: és un insult.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!