Sobre l’omnipresència dels referents culturals espanyols (22.3.1997)
Em sembla que en el seu article a l’Avui del dia 20 de març de 1997, en Miquel Porta Perales fa una mica de trampa. No tinc a mà les paraules exactes del diputat a les quals al·ludeix, però si la pregunta formulada en el Parlament de Catalunya era – cito literalment – si l’aparició de famosos de fora de Catalunya a TV3 obeïa a una estratègia premeditatda, es pot dir que el diputat fou víctima del parlar políticament correcte, i que ara el seu crític se n’aprofita.
Suposo que la pregunta subjacent feia referència a la possible abundància excessiva de referents culturals espanyols i, fins i tot, d’allò que abans, menys primfilats que ara, en dèiem espanyolades.
Prou que sabem que l’economia, la informació i els fluxos culturals són en bona mesura transnacionals, però és que no és aquesta la qüestió: és impossible de no adonar-se que a Catalunya aquest flux està esbiaixat a partir d’un sol orígen, i que no gaudeix ni tan sols del benefici de la reciprocitat. Tingui la bondat, senyor Porta, de fer una comparació amb els sistemes de referències forans en qualsevol altra cultura demogràficament equiparable a la nostra: llevat de l’omnipresència americana – que és un problema d’una altra mena – veurà que la situació no és gens comparable. És absurd de pensar que els sistemes de referències es construeixen espontàniament segons els gustos d’una massa amorfa, com si no hi comptessin per a res els corrents principals de la ràdio, del cinema, de la televisió, de la premsa, de la publicitat i de l’ensenyament superior, pensats majoritàriament, en el nostre cas, segons coordenades foranes.
El que s’ha de plantejar doncs TV3, i els polítics, i els intel·lectuals, i tots els generadors i reproductors de referències, és si Catalunya vol preservar dinàmicament el marc cultural propi, i de com posar-hi les mesures que facin de contrapès a la situació actual, o si decidim que, havent només retornat la democràcia al cap de més d’una generació, ens toca ara considerar perduda definitivament la batalla, i hem de resignar-no a un sistema de peculiaritats regionals.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!