Els guardons que s’atorguen a la Setmana de la Crítica de Canes s’estructuren en dos blocs, un per a cadascuna de les seves competicions, és a dir, un per als llargmetratges i un per als curtmetratges. Per exemple, l’any passat, el llargmetratge més guardonat fou Buscar refugi (Take Shelter), de Jeff Nichols, i els curts
Augustine (Augustine) “Opera prima” d’ Alice Winocour (París, 13.01.1976), diplomada en guió a la FEMIS, autora de curtmetratges reconeguts o premiats: Pina colada (2009), Magic Paris (2007) i Kitchen (2005). En el seu primer film, Alice Winocour, ben segura, assumeix una pel·lícula d’època i un tema fort, la histèria, de Charcot i una de les
Broken (Broken) “Opera prima” de Rufus Norris (Cambridge, Anglaterra, 16.01.1965), director teatral i actor, que havia realitzat anteriorment el curtmetratge King Bastard (2009), història escrita amb la seva dona, sobre els retrets d’una noia cap al seu avi, amb qui ha crescut. Ara, tot adaptant la novel·la Broken, de Daniel Clay, torna a centrar-se en
J’enrage de son absence (J’enrage de son absence | Maddened by his absence) Segona pel·lícula que dirigeix l’actriu Sandrine Bonnaire (Gannat, Auvergne, França, 31.05.1967), després del documental Elle s’appelle Sabine (sobre la seva germana autista, de 38 anys d’edat) i del curtmetratge Le dessin de Paul, integrat dins d’un conjunt de curts en favor de
Els veïns de Déu (Les Voisins de Dieu | God’s Neighbors) “Opera prima” de Meni Yaesh (Bat Yam, Israel, 11.01.1980), autor dels curtmetratges Eliko (2007) i Blood Parking (2010), un dels deu fragments que componen Tel-Aviv Location (2009), film col·lectiu amb què es commemorà el centenari del Tel Aviv-Jafa. (..) dóna testimoni de la gran qualitat
L’última ambulància de Sofia (Poslednata Lineika na Sofia | Sofia’s Last Ambulance) “Opera prima” d’ Ilian Metev (Sofia, Bulgària, 1981), autor del curtmetratge documental Goleshovo (2008), relat sobre la mort del poble que dóna nom al film, a les muntanyes de Bulgària. Ara, trasllada la seva càmera a l’univers de les ambulàncies de la capital
Aquí i allà (Aquí y allá | Here and There | Ici et là-bas) “Opera prima” d’Antonio Méndez Esparza (Madrid, Espanya, 07.01.1976), cineasta que, havent residit una temporada a Mèxic, s’ha format a UCLA i s’ha llicenciat a la Universitat Columbia de Nova York. És autor del premiat curtmetratge de final d’estudis Una y otra
Al galop (Au galop) “Opera prima” de Louis-Do de Lencquesaing (París, 25.12.1963), que ja havia realitzat anteriorment els curtmetratges Meme pas en rêve (2009), Première séance (2005), Mécréant (1999) (..) pel·lícula realitzada per un actor, director teatral i escriptor, que n’és protagonista conjuntament amb la seva filla, Alice de Lencquesaing. Un fet desferma com a reacció,
Enllà de les parets (Hors les murs | Beyond the walls) “Opera prima” de David Lambert (Bèlgica, 1974), guionista, autor del curtmetratge Vivre encore un peu (2009), també de temàtica homosexual i presentat a Locarno 2009. (..) un altre “chant d’amour”, entre dos homes aquest cop, modulat en diferents registres, de la comèdia sentimental al
Els salvatges (Los salvajes) “Opera prima” d’ Alejandro Fadel (Tunuyán, província de Mendoza, Argentina, 01.01.1981), coguionista de Pablo Trapero (a Carancho, Leonera) i curtmetratgista, que també havia participat en el llarg col·lectiu L’amor (Primera part) —2004—, signat entre d’altres per Santiago Mitre i Martín Mauregui (també coguionista de Pablo Trapero). (..) convoca els grans espais
Peddlers (Peddlers) Opera prima de Vasan Bala (Bombai, l’Índia, 20.07.1978). Ha estat director associat de Michael Winterbottom al rodatge de Trishna (2011). Feia temps que ho esperàvem del cinema indi. “Peddlers” filma una ciutat, Bombai i narra la contraposició en els laberints urbans entre un traficant de dogra i un policia de comportament estrany, sexualment
La caça (Jagten | The Hunt) Thomas Vinterberg va cridar l’atenció amb Festen (premi del Jurat, a Canes 1998, i multinominada i guardonada arreu). Era el moment d’allò que s’anomenava el Dogma, moviment de presumpte alliberament tècnic i creatiu promogut pel recargolat de Lars Von Trier (que, amb estratègies d’aquesta mena ha tingut la virtut