miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

descobriment de la placa d?homenatge al Jordi Dauder

“Ens hem reunit aquí, responent a
la crida de la Comissió Ciutadana,
representativa del món cultural, social i polític de la ciutat, per retre un
petit homenatge al Jordi Dauder,  com
referent en la vesant del moviment associatiu al Barri de Sant Crist de Can
Cabanyes de Badalona”.
Sense parafernàlies protocolàries, a peu de carrer – de plaça – envoltats de persones d’àmbits diversos connectades pel reconeixement a Dauder, per la complicitat i per les vivències compartides, els representants del moviment veïnal s’han dirigit al públic amb un parlament breu i de missatge clar, abans de descobrir la placa commemorativa que ha quedat instal·lada dignament, donant nom a partir d’avui a aquesta plaça, encara que en un format extraoficial. (segueix)

 

“Amics, amigues, veïns tots:

Ens hem reunit aquí, responent a
la crida de la Comissió Ciutadana,
representativa del mon cultural, social i polític de la ciutat, per retre un
petit homenatge al Jordi Dauder,  com
referent en la vessant del moviment associatiu al Barri de Sant Crist de Can
Cabanyes de Badalona.

L’empremta que ens va deixar i la seva
aportació com veí compromès amb el territori de la ciutat on va viure durant
uns anys, ens serveix d’estímul, als que seguim treballant per aconseguir mes i
millors equipaments i  un barri mes
digne.

Sobta molt que en la extensa
bibliografia sobre el Jordi, s’hagi silenciat en bona part, la seves inquietuds
veïnals. Ara volem fer justícia , recordant al Jordi, amb una senzilla  placa que avui restarà penjada en aquest lloc
tan proper al  nostre Barri. El Jordi va
participar com membre actiu donant suport a  les reivindicacions promogudes des de la
nostra Associació de Veïns, per aconseguir escoles públiques. Gràcies a la seva
empenta i la de un bon grapat de veïns, ho varen aconseguir. L’escola Llibertat
es un testimoni viu d’aquelles 3 hectàrees 
de terreny del Polígon Montigalà que es reclamaven per fer possible la
construcció dels equipaments escolars.

Res més, recordar-vos que aquest
acte es el pròleg , del que demà dia 24, 
tindrà lloc per la tarda,  a dos
quarts de vuit, a L’Escola Llibertat, al que esteu tots convidats.

Moltes gràcies per la vostra
assistència.”

 L’acte està emmarcat en l’homenatge ciutadà que es fa dilluns 24 a dos quarts de vuit del vespre a l’Escola Llibertat, podeu llegir-ne més aquí.

inclusió passiva

Avui, que és diumenge de Frederic, no m’he volgut perdre l’acte d’homenatge a Dauder on es reivindica i es col·loca simbòlicament una placa al seu nom, i hi he anat amb ell. (segueix)

Abans, sobretot quan ell era més actiu i pro-positiu, teníem molt en compte què podia interessar-li i què no, a l’hora d’escollir on anàvem. Sobretot per un tema pràctic (si s’hi trobava incòmode començava a cridar amb uns crits esfereïdors, o, molts anys enrere, es podia esverar i començar-se a pegar o a córrer descontroladament) i per un tema ètic (el poc temps que gaudim de la mútua companyia – viu en una residència, – que sigui el màxim de viscut al seu gust).
Diumenge a la nova Plaça Jordi Dauder no hi havia res que pogués atraure’l (música al seu gust, persones conegudes) però hi va ser. No cal dir que dels parlaments segurament res en va entendre, però sí que va entendre que era important per mi ser allà, i que ell m’hi acompanyava.

Aquesta presència passiva em va portar a recordar un fil de refelexió antic: la inclusió passiva com a acció imprescindible per canviar el paisatge ciutadà, per transformar actituds i per reivindicar una societat plural de debò. Per recordar-nos cada dia que amb nosaltres, compartint la dignitat humana, hi viuen milers d’homes i dones, joves, nenes i nens que de cap manera poden quedar relegats a un submón segregat pel fet de tenir disminuïdes les seves capacitats intel·lectuals i funcionals en general (ara en diem retard mental, no fa massa en déiem persones amb discapacitat intel·lectual, deficients, subnormals…)

A principis dels 80, quan el moviment social a favor dels drets de les persones amb discapacitat era molt actiu i i efectiu, hi havia un moviment reivindicatiu – al voltant de la Fundació Pere Mitjans i altres entitats – que feia accions “radicals” d’ampli ressò, participant en actes de nivell (actes polítics, conferències, lliurement de premis) o fins i tot ocupant el Departament d’Ensenyament amb joves que patien greus discapacitats. Hi havia qui considerava que en segons quins actes aquestes persones no hi havien de ser  (perquè tampoc els podien entendre…) o que era una manera d’utilitzar-los. Van ser accions que no tothom, dins el món de les entitats pro drets de les persones amb discapacitats psíquiques aprovava. Jo cada cop estic més segura de l’encert i la necessitat de recuperar aquella línia de lluita…

presència de jordi dauder,el veí i artista compromès, demà a badalona

En la Badalona actual que vivim, en aquesta Badalona on s’ha sembrat
la confrontació social, cultural i xenòfoba, i on hi ha forces (ara al poder) que lluiten
perquè aquesta no sigui una Badalona de totes i tots, recordar
testimoniatges i lluites com aquestes, no tan llunyanes, ens hauria de
servir per recuperar valors i reactivar energies per al compromís i la lluita.
Dauder, compromés políticament amb la classe treballadora, es va posar
al costat dels nouvinguts de llavors, i va reivindicar i treballar per
aconseguir drets igualitaris. Afegir el visionat del seu darrer film crític amb el racisme
polític, a l’homenatge badaloní que se celebra demà, és tot un símbol…


Ens arriba un comunicat d’urgència, l’Acadèmia de
Cinema Català s’ha afegit a l’homenatge a en Jordi
Dauder, que morí el mes passat (l’homenatge social
com l’han anomenat des d’alguns àmbits) i a continuació de l’acte de
dilluns 24 d’octubre (que comença a les 19.30 al pati de l’Escola
Llibertat), a les 22.30h es passarà gratuïtament, al Màgic Badalona la
pel·lícula “Catalunya über alles”. L’homenatge de demà és dels que
surten de dins i es couen a les bases, és una resposta sentida a la seva
mort i una necessitat d’expressar reconeixement i gratitud per tot el
que ell ha lluitat, per la seva aportació no només artística, sinó
veïnal, ciutadana, a la ciutat de Badalona. L’Estela Fernández i
l’Enrique Elejalde descriuen molt bé aquesta aportació a l’article  Jordi Dauder, un dels nostres.

Parlant de
l’escola Llibertat on es farà l’homenatge, diuenI és dels nostres perquè vam compartir la lluita que va impulsar, entre
d’altres, juntament amb la resta de membres de l’Associació de Veïns de
Sant Crist, per aconseguir una escola pública en el barri, l’escola
Llibertat, una escola activa, participativa, laica i socialitzada, una
escola, en definitiva, de qualitat per a tots els nens i nenes del
barri, l’escola que hem pogut anar construït i gaudir com a
professionals i com a pares”
I que ben aviat va esdevenir escola catalana. Perquè ho va ser, i va aplicar amb convicció la immersió, molt abans que les lleis la fessin norma.

En la Badalona actual que vivim, en aquesta Badalona on s’ha sembrat
la confrontació social, cultural i xenòfoba, i on hi ha forces (ara al poder) que lluiten
perquè aquesta no sigui una Badalona de totes i tots, recordar
testimoniatges i lluites com aquestes, no tan llunyanes, ens hauria de
servir per recuperar valors i reactivar energies per a la lluita.
Dauder, compromés políticament amb la classe treballadora, es va posar
al costat dels nouvinguts de llavors, i va reivindicar i treballar per
aconseguir drets igualitaris.

Afegir el visionat del seu darrer film crític amb el racisme
polític, a l’homenatge badaloní que se celebra demà, és tot un símbol…

Per cert que, avui com a prèvia, un acte veïnal posant el seu nom a una plaça, amb els veïns com a promotors principals. (ho podeu llegir aquí)