lola
De tracte amable però no tou, bonica, pencaire i compromesa, la Lola és la dolors perfecte per incorporar avui – dia del “sant” que segurament no celebra – al meu calaix de ple de dolors. No en conec cap més de la seva generació que llueixi aquest nom clàssic encara que sigui en la seva versió diminutiva. Versió que escau al seu dinamisme vital embolcallat de discreció i fermesa interna. La seva bellesa un punt exòtica i el seu somriure sincer, empàtic i serè, irradien quelcom que cohesiona. (segueix)
La fotografia és de la calorosa nit a la llotja, tocant a mar, després del “trencant setges” del dissabte 10 vigília de la Diada, la nit que Joves d’Òmnium van tirar endavant la proposta de major complexitat d’ençà que s’ha iniciat aquesta dinàmica participativa que motiva joves plurals i diversos al voltant d’eixos tan transversals i inclusius – i alhora tan concrets i inequívocs – com ho són els de llengua, cultura, país, cohesió. Una dinàmica d’associacionisme compromès que tot just fa uns mesos que s’ha posat en marxa i ja ha aconseguit aglutinar un nombrós grup de joves de diferent tradició i experiència en el compromís cívic. Un repte, tirar endavant un concert com a acte previ a la Diada, arriscat i amb molta feinada.
Com la mateixa Lola exemplifica, la pertinença a aquesta dinàmica de Joves d’Òmnium és tan compatible amb la no militància política com amb la militància política diversa. De fet la barra del bar del concert de dissabte n’era un exemple ben didàctic. Esperançador.
Mirant-los pensava si aquesta generació aconseguiria superar els sectarismes excloents que massa sovint esmicolen les imprescindibles complicitats de la societat catalana per fer que el país se’n surti. No només per la participació en un clima interactiu de total normalitat de joves de diferents procedències i de diferents cultures juvenils, sinó també per la barreja – en aquest mateix clima interactiu de total normalitat – de joves amb diferents orientacions i vinculacions a organitzacions polítiques que saben estar en un entorn transversal sense fer-ne ús partidista. La Lola en això ja hi té experiència. N’és un exemple didàctic!(ella milita a una organització política i sap estar en un entorn transversal sense fer-ne ús partidista).
Ja sé que portar una barra de bar en un acte que comença aglutinant unes 600 persones i que en el decurs dels concerts al llarg de la nit va renovant públic de forma incessant, amb concentracions de més de 200 joves a estones (m’agrada veure-hi tantes cares noves), per complex que sigui no té res a veure amb la complexitat de tirar endavant un país. Però em quedo amb la força de la imatge.
Que no és la imatge que penjo ara. Aquesta és de la Lola afrontant una de les complicacions de la barra: fer que els surtidors de la Moritz funcionessin amb normalitat!