Texas Killing Fields (Texas Killing Fields | The Fields)Filla del director Michael Mann, la directora de Texas Killing Fields ha estat guionista i directora de sèries televisives com ara Policies de Nova York, Robbery Homicide Division i Friday Night Lights. Fa deu anys, però, ja va tastar l’experiència de dirigir una ficció amb Morning -el retorn
Alps (Αλπεισ | Alpi)Dosis de surrealisme i un artifici dut al límit caracteritzen Kynodontas (Dogtooth / Canino / Canine), el film amb què el grec Giorgos Lanthimos es donà a conèixer fa un parell d’anys. I, pel que es veu, amb el seu nou film, Alps, va pel mateix camí. Si, a Kynodontas, es tracta d’una canalla ja gran
Hahithalfut (Hahithalfut | The Exchange)Fa quatre anys, La visita de la banda va revelar el nom d’un nou cineasta: Eran Kolirin (04.11.1973, Tel Aviv, Israel). Aquell periple d’una banda de la policia d’Egipte perduda per Israel, on havia estat convidada per participar en la inauguració d’un centre cultural àrab, va impactar a Un Certain Regard de
Tao jie (Tao jie | A Simple Life) Interpretada per la superestrella de Hong Kong Andy Lau i la seva padrina Deanie Yip, veteraníssima i multipremiada actriu, reunint-los de nou a la pantalla al cap de 23 anys, aquesta pel·lícula basada en fets i personatges reals explica la relació entre un home encara prou jove i la criada
Informa Diari de Girona que Una seixantena de noies d’entre 18 i 25 anys es van presentar ahir al càsting que el director de cinema Albert Serra va convocar ahir a Banyoles per seleccionar una actriu per al seu proper film, Història de la meva mort. I, per la seva banda, El Punt Avui parla
Un estiu ardent (Un été brûlant | That Summer) La imatge que acompanya aquest apunt, la fotografia, no pot ser més “Garrel”: dos éssers sentimentalment ferits en una intimitat dolorosa, de reconciliació ves a saber si impossible, d’un afecte masegat i tanmateix persistent. L’actriu i l’artista. La dona i el noi. Monica Bellucci i Louis Garrel (en un film dirigit per son
Killer Joe (Killer Joe) El “killer” Joe que esmenta el títol és un detectiu de Dallas que també fa feines com a assassí a sou. El 1993, va crear-lo el jove dramaturg Tracy Letts per a la peça teatral Killer Joe, que ara ell mateix s’ha encarregat de convertir en guió. Obra premiada, traduïda a més
4h44 Últim dia a la Terra (4:44 Last day On Earth) Abel Ferrara es posa apocalíptic. Com Lars Von Trier a Malenconia, explica una història d’humans davant la imminent fi del món. Willem Dafoe, que ja havia col·laborat en dues ocasions anteriors amb l’abismal i descarnat cineasta del Bronx, passa així del deliri gairebé terminal
Un mètode perillós (A Dangerous Method | Un método peligroso) David Cronenberg, el director de Spider, Crash, Naked Lunch… ha recreat a Viena i Zuric la història tèrbola, apassionant i poderosa del triangle entre el jove psiquiatre Carl Jung, el seu mentor Sigmund Freud i la pacient, amant i brillant Sabina Spielren. Fa temps que m’atrau la gosadia eròtica
Terraferma (Terraferma)Aquesta és una història que es mou entre mite i realitat, explicada amb el llenguatge suau i potent dels contes. No és un film sobre la immigració, sinó sobre nosaltres. Sobre qui busca la pròpia Terraferma, diu la publicitat de la pel·lícula. Fa uns anys, després de 21 dies navegant a la deriva, sense que
Quan la nit (Quando la notte | When The Night) Una filosofia en la descoberta de la sexualitat i els afectes, a partir del passat per explicar una història del present: així podríem definir la filmografia de Cristina Comencini, directora de cinema i notable guionista, que ha sabut rebuscar al bagul de l’ànima dels seus personatges,
Els idus de març (The Ides of March | Los idus de marzo | Les marches du pouvoir | Le idi di marzo)Amb Els idus de març, George Clooney retorna com a director a la línia política amb què va triomfar a Venècia 2005 (Bona nit i bona sort). Entremig, va punxar amb Leatherheads (Leatherheads
Cims borrascosos (Wuthering Heights| Cumbres borrascosas | Les Hauts de Hurlevent) Després d’haver fet films “hiperrealistes” amb personatges abocats a alguna mena de soledat, que viuen en condicions més o menys precàries, en entorns marginals…, com Red Road (2006) i Peixera (2009), l’anglesa Andrea Arnold sembla la cineasta més avinent per reeixir en una nova versió del clàssic romàntic “Cims borrascosos”? De fet,
El talp (Tinker, Tailor, Soldier, Spy | El topo | La taupe | La talpa) El director de Deixa’m entrar —premiada a Sitges 2008—, du a la pantalla una de les peces clau de la sèrie novel·lesca de John Le Carré amb l’agent George Smiley com a protagonista, El talp (Tinker, Tailor, Soldier, Spy), que el 1979 ja
La FIPRESCI (Federació Internacional de Crítica Cinematogràfica) ha atorgat el seu Gran Premi al Millor Film de l’Any a la Palma d’Or 2011, la magnífica pel·lícula de Terrence Malick, L’arbre de la vida. L’elecció s’ha fet per votació de 250 crítics d’arreu del món, membres de FIPRESCI, d’entre llargmetratges estrenats al decurs dels darrers 12