Mai més por (La Khaoufa Baada Al’Yaoum | Plus jamais peur) Aquesta revolució tunisiana no és fruit de la misèria, sinó el crit desesperat d’una generació amb estudis. No és ni la revolució del pa, ni la del gessamí… El gessamí no encaixa amb els morts, no encaixa amb els màrtirs. Aquesta revolució és la
18 dies és un film col·lectiu, que reuneix els curtmetratges de ficció que 10 directors egipcis han rodat, a tall d’urgència, sense cap mena de pressupost i de manera absolutament benèvola, al voltant de l’anomenada revolució del 25 de gener a Egipte. Es tracta de 10 històries que han viscut, sentit o imaginat i que, juntes,
Les bien-aimés (Les bien-aimés | Beloved) Christophe Honoré cau bé, a Canes. Tot i ser un cineasta menor, l’encant de la seva comèdia (amb Louis Garrel) Dans Paris va desfermar molts somriures a la Quinzena de 2006 i es pot dir que això el va catapultar a la competició l’any següent, amb l’igualment “encantador” film romàntic i
Fa un parell de dies que en corria el rumor, però avui ja s’ha fet oficial: Les bien-aimés, de Christophe Honoré, és el film que clourà la 64a edició del Festival de Canes, el 22 de maig de 2011. Recordem que era un dels títols que es donaven per segurs a totes les travesses de la
Eldfjall (Eldfjall | Volcano) Premiadíssim realitzador de curtmetratges, Rúnar Rúnarsson (Reykjavik, Islàndia) debuta ara al camp dels llargs, amb aquesta història iniciàtica d’un home de 67 anys, un film sobre les opcions preses al passat i les dificultats del present per a encarar el futur. En la seva filmografia sovintegen les cruïlles d’edat: un pagès vell que
Catorze ficcions i cinc documentals sobre el cinema conformen, per ara, l’oferta d’enguany de la secció Cannes Classics de la 64a edició del Festival de Canes. Es tracta de còpies noves o restaurades, en 35mm o en còpia digital d’alta definició, programades a partir del que han proposat filmoteques, arxius nacionals, estudis, productors i distribuïdors. L’objectiu és difondre
El director nord-americà Darren Aronofsky, autor de films com Cigne negre (que inaugurà la Mostra l’any passat) i The Wrestler (Lleó d’Or 2008), serà el president del Jurat Internacional de Venècia 2011 , certamen que tindrà lloc entre el 31 d’agost i el 10 de setembre. La decisió l’ha presa el Consell d’Administració de la
La fada (La fée | The Fairy) Fiona Gordon va conèixer Dominique Abel a París, estudiant teatre amb Jacques Lecoq. Junts van muntar un seguit de reeixits espectacles burlescos i còmics. Al decurs d’una gira per la costa de Normandia, els coneix Bruno Romy, un professor d’institut que havia fet alguns curtmetratges i junts comencen a col·laborar, primer amb
Corpo Celeste (Corpo Celeste) Reggio Calabria, el sud d’Itàlia, vist pels ulls d’una noia de 13 anys que, a l’hora de buscar el propi cami, encara la moral catòlica que l’envolta: aquest és el fil argumental del primer llarg de ficció d’ Alice Rohrwacher (1982, Fiesole, la Toscana, Itàlia), llicenciada en literatura i filosofia per
Joana captiva (Jeanne captive | The Silence of Joan) Tercer llargmetratge de Philippe Ramos (1966, departament de Drôme, França), cineasta autodidacta forjat en el super 8 (format en què arribà a adaptar Madame Edwarda, de Georges Bataille). Treballant en una sala d’art i assaig de Grenoble va descobrir els clàssics. Més endavant s’instal·là a París i el 1993
Play (Play)Inspirada en el robatori persistent que durant un parell d’anys van anar cometent una colla de nois en ple centre de Göteborg, aquesta pel·lícula es presenta com una anàlisi fina i plena d’humor que contradiu les nostres idees preconcebudes i la nostra expectativa d’un final tràgic. Dirigeix Ruben Ostlund (1974, illa de Styrsö, Suècia), de
A ciutat (En ville | Iris in Bloom)Una noieta de províncies coneix un fotògraf de París que ronda els quaranta i la relació que estableixen els trasbalsa. Aquesta és la línia d’argumental del primer llargmetratge de ficció que signen el filòsof, novel·lista i guionista Bertrand Schefer i l’escriptora i cineasta (manta vegades present a Quinzena amb
Respirar (Atmen | Breathing)Important actor de teatre, Karl Markovics (29.08.1963, Viena, Àustria), du també una llarga trajectòria interpretativa a la televisió i al cinema, on ha estat el protagonista d’ Els falsificadors (Die Fälscher | The Counterfeiters | Les faussaires | Il falsario), de Stefan Ruzowitzky, Òscar al Millor Film de parla No angelsa, i ha intervingut en el thriller de Jaume Collet-Serra,
Els gegants (Les géants)Bouli Lanners (20.05.1965, Moresnet-Chapelle, Valònia, Bèlgica) és un pintor que exposa i, al món del cinema, ha treballat en el camp de la decoració, d’ajudant de direcció, ha dirigit curts i ha cridat l’atenció amb un parell de llargmetratges, Ultranova (2005), presentat a Berlín, i Eldorado, premiat a la Quinzena dels Realitzadors de 2008. Però
Porfirio (Porfirio) Cocalero (2007), un documental presentat al Festival de Sundance, sobre la campanya que dugué Evo Morales a la presidència de Bolívia i els canvis polítics a l’Amèrica Llatina, va ser la carta de presentació d’ Alejandro Landes (1980, Saõ Paulo, Brasil, fill de mare colombiana i pare equatorià). El seu nou llargmetratge, Porfirio, pren el