La caseta del plater

Cròniques musicals del país invisible

L’embaràs d’Agnieszka d’El Corredor Polonès

27 de febrer de 2011
Sense categoria
2 comentaris

Les severes disfuncions que pateix el mercat cultural català es fan especialment patents quan s’intenta ubicar en aquest espai obres amb un cert component de risc artístic. Aleshores emergeix amb tota cruesa l’anormalitat d’una situació que, especialment al País Valencià, sembla molt lluny de resoldre’s: els consumidors de cultura expressada en català conformen un contingent

Llegir més

El Belda i el Conjunt Badabadoc: Tàctica i Estratègia

25 de febrer de 2011
Sense categoria
1 comentari

És ben sabut —almenys per tots aquells que han fet seu el bonic poema homònim de Benedetti— que tàctica i estratègia són dos conceptes complementaris, dos nivells diferents d’escala que es redefineixen mútuament: l’estratègia es desenvolupa bàsicament sobre el què i la tàctica sobre el com.D’uns anys cap aquí Carles Belda i companyia han engegat

Llegir més

Músics sense senyal

23 de febrer de 2011
Sense categoria
3 comentaris

Dies de perplexitat i reflexió. La intensificació de l’assetjament del govern valencià a Acció Cultural i les seues immediates conseqüències han fet aflorar, en unes poques hores, totes les nostres fortaleses,  debilitats i contradiccions: la poderosa estructura en xarxa que permeten les noves tecnologies, el lideratge compromés i sostingut dels qui sempre estan a l’alçada

Llegir més

Madinat-At-Turab sense senyal

19 de febrer de 2011
Sense categoria
0 comentaris

Per dir-ho amb música de Rafa Xambó: Estesa sota el sol despietat del migdia enllà lluny et contemple, ciutat de la vergonya ciutat de fang fet falsa esplendor de misèries amagades sota el fum del foc de l’artifici. Ciutat de serps i rates coentes i terribles, per tu passeja lliure la ignomínia més fonda i

Llegir més

Cròniques d’un viatge interior: Rafa Xambó i Andanes

14 de febrer de 2011
Sense categoria
0 comentaris

Fa unes hores que plou a Liverpool. El dia s’ha fet d’un gris metàl·lic deixant les cambres del pub en una penombra eclesial. És un local antic i noble, aclaparat d’art-deco. Fa tuf a fusta vella i cervessa rància; una olor que convida a la conversa desperdigada mentre es deixa fluir el rellotge, s’intueix la

Llegir més

Les Deesses Mortes

5 de febrer de 2011
Sense categoria
1 comentari

Les Deesses Mortes (Hall Of Fame, 2011) Conta la llegenda que són l’única banda valenciana que ha fet sonar el valencià al FIB. Aleshores es deien Freses i havien publicat un magnífic treball de pop àcid titulat The First & Early Original Recordings Compilation (Hall Of Fame, 1998) i cantat en anglés. Era l’any 1999

Llegir més