El crític literari i estudiós de la nostra literatura Emigdi Subirats ha publicat al seu bloc Lletres ebrenques una interessant i generosa anàl·lisi sobre la meva darrera novel·la El somni de Tàrraco. Us deixo aquí les primeres línies… El novel·lista Xulio Ricardo Trigo (Betanzos, 1959) va tenir el plaer d’endinsar-se en un període amb molts canvis econòmics i polítics de
Aquest més de setembre engego una col·laboració a la Llibreria de la Rambla de Tarragona, on aniré comentant algunes lectures. Us deixo aquí el començament de la primera. HI HA ALTRES MONS… L’actualitat literària acostuma a ser exclusivista i marcar només un dels múltiples punts d’un horitzó cada cop més polièdric. Un dels millors
L’amiga Mireia Ramos, exllibretera i estudiosa del fet d’escriure, ha decidit posar tota la seva saviesa a disposició d’aquells que volen aprofundir en les tècniques d’escriptura. Com que al Violinista li ha semblat interessant, us deixa aquí un resum de l’activitat. Però si voleu saber més podeu anar al PDF adjunt… Taller d’escriptura: Llegir i
L’escriptor Albert Villaró publica una altra novel·la després d’haver guanyat el premi Carlemany amb l’anterior, Blau de Prússia (Columna, 2006). Curiós com és, El violinista celest ha decidit fer un acostament a La primera pràctica (Columna, 2010) i li ha semblat que paga la pena. Ho podeu comprovar obrint aquest PDF, on trobareu el primer
S’han posat moltes etiquetes a la literatura que neix de la pretensió de realisme més propera a la saviesa popular i, sovint, han estat pejoratives. La coexistència amb el que s’anomena gran literatura resulta difícil. L’origen de l’anecdotari toca en excés de peus a terra: com podria relacionar-se amb l’excel·lència que suposa la imaginació literària?
Potser casual, però avui que havia de fer unes coses a la ciutat m’he entretingut mirant els autors de la reentrée que ja han tret el cap per les llibreries. La sensació, una sensació creixent durant els darrers temps, és que hi ha moltes novetats, moltes novel·les gruixudes, però poques vegades amb el pes “específic”