La caseta del plater

Cròniques musicals del país invisible

Quadern de Sardenya. i 5. Andrea Parodi

27 d'agost de 2010
Sense categoria
0 comentaris

Porto Torres té l’aire provisional, atrafegat i desidiós alhora, d’algunes ciutats portuàries. Assetjada d’indústries químiques que alcen per tot arreu les seues sòrdides siluetes i amb un urbanisme caòtic i impersonal, fruit del seu creixement descontrolat que l’ha portat a duplicar la seua població en els darrers quaranta anys, ocupa el centre d’una badia esplendorosa

Llegir més

Quadern de Sardenya. 4. La veu del Logudor

23 d'agost de 2010
Sense categoria
0 comentaris

Hi ha un home assegut junt a un revolt de la carretera. Seu a terra, amb les cames completament estirades, ocupant l’ombra exigua que regala una bardissa. El cel sembla un cristall esmerilat incandescent, amb un sol furiós i violent que socarra els rostolls i les clapes de maquis. No sembla un pastor perquè no

Llegir més

Quadern de Sardenya. 3. Cant a tenore a Bosa

14 d'agost de 2010
Sense categoria
1 comentari

El sol oblic de la vesprada retalla a contrallum les siluetes, que semblen surar sobre la lluentor encegadora de l’empedrat mentre passegem pel corso Vittorio Emmanuel II de Bosa. Un carrer de cases altes investides d’una envellida dignitat, d’una fatigada altivesa vinguda a menys amb els anys. Tota la zona baixa de Bosa, alineada amb

Llegir més

Quadern de Sardenya. 2. S’Ulumedu, cant a veus

10 d'agost de 2010
Sense categoria
0 comentaris

El sard, la limba, té escassa presència pública a tota la illa. Alguna inscripció escadussera, alguna indicació bilingüe, algun cartell descolorit penjat a la porta d’un ateneu, alguna enganxina discreta. Molt fragmentat dialectalment, amb un estàndard normatiu de molt recent adopció bastant contestat a nivell popular i amb una diglòssia colossal —a tall d’anècdota: veiem

Llegir més

Quadern de Sardenya. 1. L’Alguer.

6 d'agost de 2010
Sense categoria
3 comentaris

“S’alça la lluna al cel de l’Alguer…”, mentre s’extingeix el brogit de la turistada al bastió i als carrers només romanen les passes sigil·loses d’algun gat furtiu. La llum verdosa de la lluna es posa sobre les ginquetes del terra que reverberen amb una lluentor fosforescent en resposta a l’amanyac zenital dels rajos lunars. La

Llegir més