Miquel Àngel TenaCançons de la nit benignaPicap, 2009 (reed.) Em pregunten en una enquesta electrònica quina ha estat, en la meua opinió, la millor notícia musical del 2009. La resposta de tan òbvia inutilitza el propi sentit de l’enquesta: la reedició en disc compacte de Cançons de la nit benigna de Miquel Àngel Tena, l’extraordinària
El reescalat a què ha sotmés Carles Llinares la seua carrera musical després d’abandonar Verdcel no pot deixar indiferent ningú: la seua nova aventura, Batà, iniciada al costat de Carles Tur i Rebeca Santjoan, abandona les ambicions conceptuals i multidisciplinars de la seua antiga companyia i redimensiona dràsticament els seus horitzons artístics per adaptar-los a
Amanida Peiot #1, La Casa Calba, 2009 Hi ha discos on pots percebre l’esforç dels músics buscant la tornada perfecta, el vers definitiu, l’arranjament sorprenent, el ritme minuciós… i no tenen més efecte en tu que l’esclat de l’onada contra una escullera en la llunyania. Ni l’entusiasme de les veus en els cors, ni aquelles