La caseta del plater

Cròniques musicals del país invisible

Senior i el Cor Brutal

25 de febrer de 2009
Sense categoria
0 comentaris

L’experiència gratificantMalatesta Records, 2008 Els codis tàcits del rock obliguen els intèrprets a exhibir una poc dissimulada impostura: la majoria acaben creant un personatge que bascula entre l’agressivitat primària exigida pels sons més durs i la fragilitat vaporosa dels cantautors més sensibles. Aquesta mentida reglada suscita, quan s’hi imposa la desmesura, addiccions extremes o repel·lències

Llegir més

Miquel Gil, Pep Botifarra i l’Orquestra Àrab de Barcelona

22 de febrer de 2009
Sense categoria
1 comentari

Llíria, 21 de febrer de 2009 Teatre de la Unió Musical L’Institut d’Estudis del Camp de Túria, entitat cívica de llarga i profitosa trajectòria, ens convoca a Llíria per inaugurar els actes de l’Any dels Moriscos, ara que s’acompleixen quatre-cents anys de la seua expulsió del nostre país. El tret de sortida no potser més

Llegir més

Natacha Atlas (La mediterrània invisible, 11)

14 de febrer de 2009
Sense categoria
0 comentaris

NATACHA ATLASANA HINAWorld Village, 2008 450005 Natacha Atlas, cantant belga d’ascendència egípcia, ha ubicat la seua carrera musical en els territoris pròxims al baricentre del triangle multicultural format per la tradició musical àrab i magribí, els ritmes electrònics occidentals i les músiques associades a aqueix esguerro tan banalitzat i impostat que s’anomena “dansa del ventre”.Ana

Llegir més

Gent del desert

5 de febrer de 2009
Sense categoria
0 comentaris

EL PÉNDOL I LA TERRA. HOMENATGE A DAVID MIRA I GRAMAGEautoedició, 2007GM-200711557 La profunda desvertebració territorial que sofreix el país propicia fenòmens d’allò que podríem anomenar “localització artística”: l’existència de creadors amb una important repercussió social en el seu àmbit local o comarcal i un flagrant anonimat en la resta del territori. Aquest fenomen té

Llegir més

Les cançons republicanes de Biel Majoral

2 de febrer de 2009
Sense categoria
1 comentari

Divendres, 30 de gener de 2009Centre Artesà Tradicionàrius, Barcelona La veu de Biel Majoral té la bellesa eixuta, concisa i sòbria de les oliveres. Es retorç lenta i adolorida, amb una aspror ancestral, sense vinclar les branques —només ho faria per escoltar el xiuxiueig confident de la terra—, i pregonant als quatre vents la seua

Llegir més