No tenia previst comprar el número de Benzina d’aquest setembre. Més ben dit, ni hi havia pensat. Per ser sincer, em pensava que ja ni sortiria. Primer va ser una amiga que enmig d’una conversa, de passada, em va dir que ja era als quioscos. Francament, vaig decidir que ara no faria cap d’aquelles sofertes
Che.L’argentí (The Argentine / Che. El argentino / Che. L’argentin / Che. El argentino), de Steven Soderbergh No sap com barrejar l’èpica amb el didactisme, com trobar un equilibri que li permeti descriure els moviments de la revolució mentre la justifica històricament. El desequilibri formal està agreujat per un altre factor com és ara el
Feines ocasionals d’una esclava (Gelegenheitsarbeit einer Sklavin / Trabajo ocasional de una esclava / Travaux occasionnels d’une esclave / Occupazioni occasionali di una schiava), d’ Alexander Kluge Kluge va tenir els seus moments de glòria entre els seixanta i setanta, quan el Nou Cinema Alemany era al seu apogeu. I Feines ocasionals d’una esclava és un
Feines ocasionals d’una esclava (Gelegenheitsarbeit einer Sklavin / Trabajo ocasional de una esclava / Travaux occasionnels d’une esclave / Occupazioni occasionali di una schiava) Director i guionista Alexander Kluge. Muntatge Beate Mainka-Jellinghaus. Fotografia -en blanc i negre- Thomas Mauch. Música XX. Producció Filmverlag der Autoren (Alemanya),Kairos-Film (Alemanya). Any de producció 1973. Durada 1h31. Repartiment Alexandra Kluge (Roswitha Bronski), Bion
Des de fa unes dies, ja corre per la xarxa el tràiler de Milk, la nova pel·lícula de Gus Van Sant, que -en V.O.- podeu veure anant a Vull llegir la resta de l’article. Tot i que s’havia fins i tot anunciat oficiosament que aniria al Festival de Venècia, finalment s’estrenarà als Estats Units el desembre,
Mamma mia!, de Phyllida Lloyd Els protagonistes de la pel·lícula tenen nostàlgia de quan eren joves i podien fer l’amor sense complexos. Aquesta nostàlgia es trasllada al públic, gràcies a l’efecte de filtre balsàmic que juguen les cançons d’Abba. Els adolescents d’ahir es posen a celebrar amb els adolescents d’avui una possible eterna joventut. Grècia
Mamma mia! Director Phyllida Lloyd. Guió Catherine Johnson, a partir del seu propi llibret per a l’espectacle musical homònim. Música Benny Andersson. Lletra i música Benny Andersson i Björn Ulvaeus. Cançons ABBA. Coreografia Anthony Van Laast. Director musical Martin Lowe. Supervisora musical Becky Bentham. Muntatge Lesley Walker. Fotografia Haris Zambarloukos. Producció Universal Pictures (EUA), Littlestar Productions (EUA),
Seguint el petit costum que vaig començar tot just fa un any, aplego en aquest article l’enllaç amb les cròniques, articles i notícies que s’han publicat sobre el Festival de Venècia 2008 i que he anat penjant als respectius reculls setmanals i, com a actualitzacions, als apunts diaris sobre el certamen i als de cada pel·lícula
Che. L’argentí és la primera part -la bona- del díptic que Steven Soderbergh ha dedicat a la figura d’Ernesto “Che” Guevara i que, a Canes, va presentar coma una sola pel·lícula de més de quatre hores de durada. En aquesta primera part, que ara arriba a bona part de la nostra cartellera, descriu de manera
Che. 1a part: L’argentí (The Argentine / Che 1. El argentino / Che. 1ere partie: L’argentin / Che. El argentino) Director Steven Soderbergh. Fitxa i sinopsi de la pel·lícula [Les pel·lícules de Canes 2008: Che] Nota Primera part del díptic de Steven Soderbergh sobre Ernesto “Che” Guevara. Articles en aquest bloc [Comentari] [Altres veus] Webs oficials [Cheelargentino (esp)]
Tot i que The Wrestler, de Darren Aronofsky, s’ha endut el Lleó d’Or, en aquest palmarès força repartit les pel·lícules que han congriat més d’un premi són Teza, de l’etiop Hailè Gerima, i Bumaznyj Soldat (Paper Soldier), del rus Aleksey German, Jr. I a més, es tracta de guardons molt significatius, que apunten les possibilitats
Curiosa, si més no, la programació amb què tanca, avui, Venècia 2008. Un final “retro” de debò. Un cop lliurats els premis, la pel·lícula que es projecta com a cloenda és un musical dels anys setanta -com allargassant l’efecte “Yuppi Du”-. Fora de competició, cintes dels anys trenta, quaranta i vuitanta… D’altra banda, la secció
D’alguns articles cinèfils publicats a la Catosfera entre el 29 d’agost i el 4 de setembre de 2008 en trobareu l’enllaç anant a Vull llegir la resta de l’article. El sumari: Bloc Pere Meroño: Yo serví al rey de Inglaterra (Jiri Menzel). Bloc Espaiisidor: La dualitat i la funció del superheroi + Els inicis. Bloc Víctor
La gran Meryl Streep i Antonio Banderas rebran els premis Donostia al marc del Festival de Sant Sebastià d’enguany (18-27 de setembre). Tot i que la llarga carrera de Meryl Streep la fa mereixedora d’aquest guardó, és ben clar que l’organització ha aprofitat l’impacte popular que va congriant el seu paper al musical Mamma Mia!,
De les crítiques, ressenyes i altres articles d’interés que es publiquen entre el 5 i l’11 de setembre de 2008 en trobareu l’enllaç, anant a Vull llegir la resta de l’article. El sumari: CRÍTIQUES I RESSENYES. Che. L’argentí (The Argentine / Che. El argentino / Che. L’argentin / Che. El argentino), de Steven Soderbergh: Carlos Losilla, Àngel