Ahir Saül Gordillo penjava al seu bloc una carta anònima que venia a exercir un arbitratge entre Carles Puigdemont i Ricard Vaqué. En llegir-la vaig tenir la certesa que les coses es comencen a asserenar, que després d’una mica de guerra tornarà la pau. La gent tard o d’hora es cansa dels insults, de les
Quan Vilaweb TV va fer-me l’entrevista arran de la campanya "Jo també vull un estat propi", una de les coses que vaig dir és que alguna cosa havia passat, i que era una cosa nova. Estem vivint en temps real la configuració d’un espai de comunicació anomenat blogosfera i format per opinions absolutament lliures, sense
He llegit amb un gran plaer l’article de Josep Maria Pasqual a El Punt. Si us he de ser sincer, aquests dies em pesa força i em sap greu llegir comentaris i articles de persones que solien estar en una línia de pensament semblant a la meva i que ara em vénen a dir que
Josep Pinyol fa unes consideracions, com sempre, molt encertades i interessants al seu bloc. En referir-se a l’acord entre ERC i CiU, escriu això: "Moltes persones de bona fe s?arrapen a una darrera esperança: el pacte entre CiU i ERC per mantenir la flama de la diferència moral entre els partits catalans i els partits
Toni Fullat s’apunta a l’esforç col·lectiu per integrar Montilla. Des del seu bloc explica amb ironia que Carod i Montilla són parella lingüística. La idea és aquesta. Quina és l’actitud dels catalanoparlants davant d’un que no ho és? El cas de Montilla com a president de la Generalitat és semblant al problema que es planteja
La Xarxa de Blocs Sobiranistes, que des d’ara ja podeu trobar a www.xbs.cat, continua consolidant-se com a espai de trobada per al sobiranisme dels Països Catalans. En les darreres hores, dels del bloc Joan Arnera (les intencions mecàniques) es pregunta si no és l’hora de la societat civil. A De Sant Boi al món s’ofereixen
Sentia ahir Montilla en el discurs de presentació del nou Govern i em feia patir com s’entrebancava, com les paraules li sortien amb la dificultat de l’aprenent d’una llengua. Però la meva reacció no era pas d’indignació. No estic indignat perquè el president de la Generalitat tingui dificultats a l’hora d’expressar-se en català. M’indigna força
Si ahir tenia encara alguna sospita que l’acord pel nou govern no s’acabés duent a terme, avui ja és una realitat i, per tant, no cal parlar-ne més. Aquest migdia en Montilla donarà els detalls, tot i que els mitjans ja han anat avançant qui seran bona part dels consellers i conselleres. Montilla parlarà avui,
L’article d’ahir, amb el qual donava suport a l’aposta estratègica d’ERC, ha suscitat nombrosos comentaris. De fet, una ullada a la blogosfera permet comprovar que el país bull més de política ara que no pas durant la campanya, gosaria dir. Hi ha un debat interessant, i això és el que el país necessita. Tot el
De fa molt temps estava convençut que tindríem un govern de CiU en minoria. Ho pensava perquè el soroll de l’entorn convergent contra la reedició del tripartit era tan gran que semblava que havien de rendibilitzar el desgast del govern anterior amb un augment de suport electoral, però resulta que han perdut vots i només
Una de les primeres reaccions que vaig trobar va ser la d’Unitat Nacional Catalana, que ha convocat una concentració per dijous vinent a les vuit del vespre per demanar un "pacte nacional". També l’exconsellera Carme Laura Gil interpretava des del seu bloc Coc Ràpid que "la voluntat col·lectiva catalana diu: Govern CiU-ERC". Segons ella, el
Ja han passat unes quantes hores des de la frenètica nit d’ahir. Primeres valoracions dels protagonistes, declaracions, etc. Aviat els possibles pactes començaran a guanyar protagonisme i tindrem la reacció d’uns o altres a la contra; si és tripartit, es queixaran els que volen l’acord ERC-CiU; si és això darrer, es queixaran els que volien
Ara que tot sembla dat i beneït, permeteu-me que faci una petita referència als companys de la nounada XBS. Els quatre blocaires convidats per Vilaweb hi estem subscrits, i això ha fet que els nostres apunts hagin acabat ofegant els altres per l’assiduïtat. Avui ens hi hem abocat compulsivament. A partir d’ara us animo a
Si res no es mou, és versemblant que es plantegi la continuïtat. CiU es pot quedar sola en la seva estratègia de desgast si això passa. Els atacs al tripartit ja no poden anar a més. Hi ha hagut, com era de preveure, una gran quantitat de persones que han tornat a CiU després d’haver
CiU acaba de pujar als 48, que només en són dos més dels que tenia. No és un balanç tan espectacular, però el problema és que Montilla punxa tan descaradament que l’alternativa del tripartit també queda tocada. Saura està parlant i està eufòric, però podria ser que amb 9 escons hagi estat al govern i