S?ha mort Toni Mestre i ens hem quedat sense una de les veus més lúcides i insubornables del nostre País. De Toni ara es diran moltes coses. Es glosarà la seua carrera periodística, el seu paper com a promotor de la música en català al País Valencià, la seua activitat radiofònica pionera… Però ben bé
El passat 14 de juny es va celebrar al Teatre Micalet la gala de lliurament de la primera edició dels Premis Ovidi de la Música en Valencià. Com que vaig tenir l?honor d?actuar com a secretari del jurat en representació de l?organització ?el Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants en Valencià (COM)? voldria ara,
Aquesta nit actua Miquela Lladó a la Universitat Internacional de Gandia. Obligacions familiars m?impediran d?acompanyar-la però no puc estar-me de recomanar-vos el concert ferventment. Miquela Lladó és un dels valors musicals més ferms amb què compten i una de les més importants fabricants cançons de l?escena catalana. Ve per presentar el seu primer disc en
Blau-Discmedi, 2006 (CD425) Comencem pel més evident i pel més amagat, curiosament concordants: la portada, amb una imatge sense ambigüitats ni complexos, una antiga fotografia de la banda de Xàbia on els més avesats descobriran un jove Tolo Coeta en ple fragor de la cercavila; i la pista oculta, una esplèndida revisió d?"Amapola?, l?estàndard de
L?aparició de Clara Andrés en l?escena musical valenciana ha estat una de les sorpreses més gratificants dels darrers temps. La seua primera maqueta (Inici, 2005) inclou set temes, dos d?ells en castellà, embolcallats en un digipack que demostra el nivell assolit per l?autoedició a casa nostra. La coberta d?aquest digipack és un bon advertiment del
Souad Massi, Mesk Elil, Sony/ATV, 2005 (9834335) Diuen que té ulls de gasela, però el que de veritat sembla una gasela és la seua veu: àgil, lleugera, elegant, amb cos però sense pes, una delícia. La història de Souad Massi exemplifica el calvari a què són sotmeses les actituds crítiques ?i més encara, òbviament, les
La vinguda d’una criatura al món és un d’aquells misteris còsmics que s?entesten en desmentir tants segles de raciocini, cultura i civilització -i viure-ho tan a prop per segona vegada em produeix goig i perplexitat en proporcions vacil·lants. L’alegria té unes dimensions exorbitants per les mateixes raons que acreixen la tristesa davant la mort -la convicció en la perdurabilitat del