Dissabte passat, unes 2.000 persones convocades a l’Auditori de Barcelona per la CAL van demanar un estat per motius lingüístics i culturals. Avui, el web www.noenelnostrenom.org, contrari a les retallades de l’estatut, ha superat les 4.000 adhesions. A l’espera que la Plataforma pel Dret de Decidir digui com es posiciona sobre el referèndum el proper 19 d’abril,
Les declaracions d’Alfonso Guerra qualificant d’infumable l’estatut aprovat al Parlament de Catalunya són d’aquelles que reparteixen per a tothom. Deixa en evidència els qui afirmen que tindrem un bon estatut. CiU, per exemple. La resposta de Felip Puig ha estat modèlica com a argument recargolat, incomprensible i ridícul. CiU sap que un estatut que agrada
Defensar la trajectòria i els actes d’un polític i reclamar que, per una vegada, se li faci un reconeixement públic de desgreuge és una iniciativa potser abocada al fracàs i potser inútil en una situació política tan partidistament interessada com l’actual, però que només la llibertat del blocaire permet dur a terme. Aprofito aquesta llibertat,
Benvolgut Enric: En la teva resposta a la meva carta oberta em recordaves que ni la Generalitat ni el Parlament són sobirans i que són fruit d’un acte de "gràcia" (les cometes són teves) concedit per l’amo espanyol en altres moments passats. M’alegra constatar que comencem amb bon peu i que ens entenem en coses
Ja vaig escriure fa uns dies que l’independentisme, tant el parlamentari com l’extraparlamentari, en totes les seves expressions, faria bé d’arribar al referèndum defensant una única opció, ja fos el NO o el vot NUL. D’entrada, si es dóna per fet que el SÍ serà majoritari i que no hi ha res a perdre, el