El Sistema Solar, en primera persona (1)

Alguns astres del sistema solar es presenten. Les il·lustracions, totalment desordenades, són fetes amb fotos amb llicència Creative Commons [by sa], extretes dels respectius articles de la Viquipèdia. D’un dels astres no n’he trobat foto ni dibuix, en principi perquè mai no s’ha observat de prop.

Potser és que visc en un barri perillós del sistema solar, però els darrers anys he sofert al menys en tres ocasions l’impacte de grans cossos que em van deixar marques visibles durant força temps.

Alguns planetes tenen anells al seu voltant. Però són anells formats per petits blocs de material en òrbita al seu entorn, lluny de la superfície. Jo sóc més original, tinc un anell que és una serralada que recorre el meu equador, i no pas baixa, en general fa més de 10 km d’alçada amb algun pic que podria arribar als 20.

A mi em va descobrir un capellà el primer dia d’un segle.

Tinc els pols molt més freds que l’equador, això és el normal, però a l’equador tinc quatres punts igualment espaiats, dos on a migdia la temperatura puja molt més que als altres dos que, a més, tenen la peculiaritat de gaudir d’unes sortides i postes de Sol molt especials.

Cinc dels astres que es presenten a l’article

Tinc un oceà d’aigua líquida entre la meva escorça gelada i el nucli de roca i metall. Les forces de marea el mantenen líquid, però quan l’escorça de gel es trenca i l’aigua surt a l’exterior, es congela ràpidament.

De tots els meus companys, i en tinc moltíssims, no sóc el més gran però sí l’únic que es pot veure a ull nu en circumstàncies favorables.

Vaig de corcoll, per motius desconeguts giro, amb l’acompanyament d’uns quants satèl·lits més de 90 graus inclinat respecte la meva òrbita, això fa que les estacions i els moviments del Sol al llarg de l’any siguin força més complexos que els que es veuen des de la Terra.

Hi ha un planeta que és més petit que jo. I tinc una atmosfera amb una pressió superior a la de la Terra que, per cert, va descobrir un català des de Barcelona.

Sis dels astres que es presenten a l’article

Porto el nom del pare d’una nació que va morir afusellat pels espanyols. De la nació on, en un congrés d’astrònoms, es va anunciar la meva descoberta prèvia. I tinc una òrbita molt peculiar que durant dècades es va creure única.

Volto sobre el meu eix molt lentament, i cada vegada en la meva òrbita m’aproximo a la Terra, la miro amb la mateixa cara. Potser és casualitat, potser és per la seva influència gravitatòria? No se sap del cert.

El meu descobridor havia decidit deixar estar la meva recerca, però la seva dona, que també era científica, va insistir que ho intentés uns dies més. I aleshores em va trobar, a mi, i al meu germà petit. Ara, el més gran dels meus cràters, que és enorme comparat amb la meva mida, porta el cognom de soltera de l’esposa del descobridor.

Quan em van descobrir, van pensar que era un asteroide amb una òrbita allargassada situat en una zona on no hi ha asteroides, més tard van veure que tinc una cabellera i cua, i ara estic classificat tant d’asteroide com de cometa. Encara més, probablement tinc anells. I sóc el representant de tota una família de cossos que habitem aquesta zona del sistema solar encara que no el primer en ser descobert.

Quants d’aquests astres podeu reconèixer?

Aquesta entrada ha esta publicada en Astronomia, General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*