En el debat d’investidura he vist actituds, que, al meu parer, s’allunyen de les que haurien de tenir polítics amb fonament.
Val a dir que les he vistes a partir de fonts indirectes, que les pel·lícules que sé com acaben em motiven més aviat poc.
I les observo en altres entorns, alguns propers, massa sovintejadament. I en aquest assumpte ningú no està lliure de pecat, per tant, aquest apunt no va de llançar pedres contra ningú.
Crec que actuar amb desmesura, que vol dir sense conèixer o fixar-se límits, sense reflexionar, perjudica el projecte polític que hom vol defensar o diu voler defensar, tal vegada millor expressat.
La desmesura pot estar emparentada amb l’absència d’humilitat, amb voler estar per sobre dels altres, distingir-se indegudament, cercant la notorietat o l’aplaudiment.
Qui per la humilitat, perd una relació sensata amb el món present i perd la capacitat de fer trajecte junt amb altres que poden compartir el mateix camí.
___
Aquestes reflexions estan sens dubte influïdes per la lectura del llibre “El arte de la justa medida”, d’Anselm Grün, editorial Trotta, Madrid 2016.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!