Coca de recapte

El bloc de Ramon Farré Roure

10 de febrer de 2015
0 comentaris

Comissió d’investigació

Abstenció de legislatura
Ahir tarda el president Mas va comparèixer davant la comissió d’investigació del frau i l’evasió fiscals a Catalunya. Està bé que el president s’expliqui davant del parlament quan se li demana, cosa que passa sovint. Mai el president ha defugit de donar explicacions.

“En aquesta legislatura he contestat sobre temes de corrupció, transparència i regeneració democràtica fins a 21 vegades a les sessions de control. El febrer de 2013 vaig demanar comparèixer en sessió plenària del Parlament per informar de les dues cimeres… (per a) intentar millorar la transparència del funcionament de les administracions públiques en general, i de la Generalitat de Catalunya en particular. El juliol del 2013, vaig comparèixer a la comissió d’Afers Institucionals pel Cas Palau. (…) Fins i tot abans de ser president, com a cap de l’oposició, també em vaig posar a disposició per comparèixer a una altra comissió d’investigació, sobre l’anomenat cas Palau i en aquell moment la majoria parlamentaria va considerar que no calia que comparegués en aquella comissió.”

El frau i l’evasió fiscals, que és nominalment objecte de la comissió, pot ser investigat veritablement pels tribunals de justícia i per la pròpia administració tributària, si així ho vol. Són les instàncies que tenen atribucions i instruments per a fer-ho.

El parlament té pocs instruments per investigar el frau fiscal. Pot, això sí, elaborar lleis per mirar de dificultar, impedir sembla impossible, que les persones físiques i jurídiques cometin frau fiscal, ja sigui implementant instruments coercitius o establint un règim fiscal entenedor, just i equitatiu que afavoreixi que tothom pagui impostos segons les seves possibilitat i circumstàncies. No és matèria gens fàcil.

El parlament pot, així mateix, demanar la participació d’experts per analitzar la qüestió i aprendre dels temps passats i dels èxits i fracassos de diferents sistemes fiscals.
___

Les comissions d’investigació tenen una càrrega política indubtable. Raonablement es pot dir que no és clara –en més d’un cas i més de dos, a judicar per l’enfoc adoptat– la voluntat d’escatir què hi ha de cert i de no cert en els casos investigats, molts d’ells igualment investigats pels tribunals de justícia i altres ja tancats, sense que se n’hagi declarat l’existència de frau.

A més, molts dels casos considerats han estat igualment objecte d’investigació i control pels ens institucionals de control de l’administració o administracions afectades.

Les comissions d’investigació no són pròpiament d’investigació, llevat d’excepcions que no sé si cap n’hi ha. Gairebé sempre es pot dir que les diferents grups parlamentaris poden escriure les seves conclusions abans que no concloguin els treballs de la comissió, segons el seu posicionament previ.

De fet, es tracta, malauradament, força més de penjar la llufa a la persona o partit a qui s’hi vincula que no pas cap altra cosa. Per la sala van desfilar tots els noms, de persones sovint no jutjades encara, que podien emmascarar la bona imatge del president o del seu partit, per gran alegria dels que s’ho miraven de lluny estant, que ningú no es veu el gep.

I també es tracta, massa sovint, de salvar el propi partit o fer servir la compareixença per proclamar la voluntat de fer net i altres tòpics que tothom pot compartit per mirar de dotar les pròpies files de totes les virtuts possibles.

___

La pregunta és: va avançar ahir el parlament en la lluita contra el frau i l’evasió fiscals? Només molt col•lateralment es pot contestar afirmativament la pregunta.

Si de cas, pel que suposa de lliçó democràtica que tothom, també el president, ha de donar comptes a la càmera tants cops com se li demani. Que ningú no està exempt de retre comptes. Que és bo que un país es preocupi que tothom pagui els seus impostos.

I val a dir que la sessió, llevat d’excepcions esperades, es va dur amb una correcció en les formes lloable. El president es va explicar a bastament. I va quedar clar, un cop més, que el seu comportament ha estat fins avui a l’altura del que cal esperar d’un president del país.

Per aquesta banda també va ser molt útil la sessió.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!