Coca de recapte
El bloc de Ramon Farré Roure
El món polític es mou. L’aparició de noves forces polítiques n’és un senyal. També els moviments en el si d’altres forces consolidades. Dos exemples, el socialisme català i la democràcia cristiana històrica.
El socialisme i la democràcia cristiana no passen pel seu millor moment després d’haver estat forces molt rellevants en el panorama polític del segle XX arreu d’Europa.
La renovació de l’ideari fundacional dels partits no és feina fàcil. De vegades, l’aparició de persones amb un carisma fort i un cap ben construït amb capacitat de lectura dels temps ajuden a fer una renovació radical de l’ideari.
No em sembla que sigui el cas ni en el socialisme català ni en la democràcia cristiana que vol representar el líder d’Unió, malgrat prou que m’agradaria que ambdues grans tradicions polítiques europees es renovessin radicalment.
L’apel•lació de treballar pel conjunt de la societat, per buscar una més gran equitat, per posar les persones en el centre de la política la subscriuen avui les forces democràtiques. Molts dels qui reclamen que Catalunya pugui disposar dels instruments d’un Estat de ple dret ho fan precisament perquè són necessaris per aconseguir-ho.
No n’hi ha prou amb l’apel•lació. Clamar per la renovació quan qui ho fa ha s’ha passat la vida coneguda dins de la política de sempre té un punt de debilitat que suposa un llast molt pesat en la credibilitat de la crida.
En un cas i en l’altre, el pes del passat aixafa massa la voluntat, que pot ser ben certa, d’enlairar-se per enfocar una nova política. És massa fàcil pels detractors dir que són els de sempre vestits altrament, per desqualificar la intenció. I és massa fàcil que el retret sigui escoltat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!