Coca de recapte

S’acosta un temps decisiu per a la política catalana. Sabran les forces polítiques estar a l’altura de les circumstàncies? Sabrem tots estar a l’altura del que reclama i necessita el país?

Jo hi confio, encara que veig tics més propis del passat que no deixen de preocupar-me. Un exemple: les declaracions de dos prohoms del tripartit que es dediquen a empastifar les forces polítiques que garanteixen la governabilitat del país en el moment més decisiu de la seva història moderna, i més difícil, a la vegada que reclamen unitat d’acció o de govern.

Prou sé que és més fàcil la crítica de traç gruix que no pas la finor de distingir entre el que és criticable i el que no ho és, entre el que no es fa bé i el que és encomiable. És més fàcil segur, però és també més inoportú, contraproduent i, de vegades, fins i tot, ignominiós.

Ara és l’hora de subratllar el que uneix i no el que separa. De pensar amb el cap i no deixar-se endur de rancúnies passades. De pensar bé el que es diu i de no parlar sense pensar o només amb ànim de revenja i de fer mal.

El moment és delicadíssim. Mai com ara el poble català pot aspirar a assolir el que tanta i tanta gent ha somiat anys i anys. I ara de cap manera podem fallar. I segons el que fem i com podem fallar.

I fins i tot podem fallar quedant-nos ben descansats. Hem de fer el que toca fer, el que convé. No el que més ens pot agradar o satisfer el nostre ego, personal o col•lectiu.

És el temps de la intel•ligència, de l’audàcia assenyada, entenimentada. I de la generositat sense límits.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!