Coca de recapte

 La crisi econòmica és notable. Tenim una taxa d’atur insuportable en condicions normals i continua creixent. De moment, no passa res i no desitjo pas que passi res greu. Per què?

Algunes reflexions que voldria compartir amb vostès, per si volen compartir les seves amb mi.

No passa res perquè vivim en un país fantàstic, amb xarxes de protecció formal i informal extraordinàries. Podria ser.

No passa res perquè l’atur afecta molt als joves i als immigrants i, en menys mesura, les persones de més de 50 anys. Aquests encara estan aguantant les economies familiars i garanteixen el plat a taula. També podria ser.

Res no passa perquè els subsidis d’atur encara no estan esgotats, tot i que un de cada quatre treballadors ja no en gaudeixen. També és possible.

Res no passa perquè l’economia submergida segueix poc o molt funcionant. Mota gent viu de fer “xapusses”. Segurament ajuda a explicar alguna cosa.

No passa res perquè els qui més pateixen la crisi no poden ni protestar. La senyora Roser, que viu en un cinquè pis sense ascensor i és vídua ja fa anys, pateix la crisis i no protesta. Altres no ho faran mai. En Lluís, fins ara cap de vendes d’una empresa, no està per agafar cap pancarta i encara té algun estalvi. L’Anna, periodista jove, que cobrava 700 euros i acaben d’acomiadar, se n’ha tornat a casa dels seus pares. Aquest estiu no farà vacances. En Razvan no té papers i no vol que l’enxampin. La seva esposa cuida l’amiga de la Roser que no pot ni caminar i van tirant. Fins quan?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!