Pere Meroño

Enguany part de les vacances les he fet servir per recórrer el paisatge –i també el paisanatge- badaloní, a través dels peus i la mirada. Algunes veus “lúcides” –sic-, pensen que el “problema” de Badalona és la brutícia…

Personalment, crec que uns dels grossos és l’existència d’un parc d’habitatge on hi senyoregen pisos buits, i cases deixatades i a la bona de déu.

Les caminades i el trepig del terreny m’han aclarit les coses i les cases.

El Gorg al carrer Tortosa, el carrer Baldomer Solà, La Salut alta, Dalt la Vila, Artigas, Llefià… en faciliten exemples a tort i a dret.

En tenim de tot: pisos tancats i barrats a partir de la Gran Crisi económica; pisos tancats des d’una pila d’anys enrere; amb propietaris múltiples; amb titulars únics.

Una part dels habitatges s’ubiquen en finques velles, mal conservades, ruinoses –en ocasions-. Si observem les façanes hi constatem elements perillosos, malmesos, en risc.

I això ho veiem en el centre i en la perifèria. Badalona, pobre i vella, i jove, dóna una imatge molt i molt lamentable. Impotent. Passiva. Que no sap què fer, cap on tirar, i què fer-ne, de la pròpia ciutat.

Una part no negligible del patrimoni urbà és a les palpentes. Ningú no sembla actuar-hi. La sensació que els titulars i les institucions miren cap a una altra banda sembla neta. I també ostentosa.

Què cal fer? Cal desamortitzar i moure i activar part d’aquest patrimoni “mort” i inútil que sembla que vol morir, expectant i dormilega. Un patrimoni que cal que bellugui, que hi aporti riquesa, i que produeixi, també, un efecte dominó en els altres pisos i cases. A veure si entre tots som capaços de despertar, i de sacsejar-nos la son.

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!