Diners per a la ciutat, no per eixugar deute amb els bancs

La Llei d’estabilitat pressupostària es va aprovar el 2012 amb els vots del PP, CiU, UPyD i UPN i, al dictat de la Troika, impedeix a les administracions augmentar la despesa pública més enllà d’una taxa de referència basada en el creixement de l’economia. Això suposa un topall a la capacitat inversora dels governs (siguin nacionals o locals), que han de destinar tot superàvit a amortitzar deute. Els romanents de tresoreria no es poden destinar a reequilibrar les realitats dels nostres pobles i ciutats amb pressupostos més expansius, sinó que, si em permeteu, s’han de destinar a reequilibrar els balanços d’uns bancs a qui, per cert, no hem deixat d’ajudar… amb ben poc retorn social, per cert.

Els superàvits dels ajuntaments s’han destinat a ‘salvar’ els comptes del Ministeri d’Hisenda, fet que li ha permès complir el dèficit. La quantitat és astronòmica i indignant: 7.000 milions.

Hi podem fer alguna cosa més enllà d’expressar la queixa o de renovar el nostre enuig?

Al nostre país, una majoria ho tenim clar. Continuar avançant en el camí cap a una nova República més justa i que reconegui el que de fet és i ha estat un dels nostres capitals com a país: el paper dels ajuntaments, peça clau en l’extensió i garantia de la qualitat de vida dels ciutadans. Els ajuntaments en el nou estat que comencem a crear han de tenir més ben resolt el finançament i unes competències més ben definides.

Però a l’espera del referèndum de la tardor, i per tant a l’espera d’iniciar formalment els tràmits de desconnexió és important i oportú preparar estratègies per no perdre frívolament capacitat inversora en l’exercici actual i així reforçar pressupostos amb més força per atendre les necessitats que tenen els nostres conciutadans.

Aquest 2017, cap municipi de l’estat podrà presentar un pressupost amb un augment de la despesa superior a l’1,7% (els topalls els anys 2015 i 2016 van ser respectivament del 1,3% i l’1,5%). La dècima de punt que ens ‘regalen’ és del tot insuficient per a unes realitats que només han vist els brots verds de l’economia en titulars de diaris.

Ajuntaments com Badalona hem reclamat la flexibilització, que entenem és de justícia. I precisament per això mateix, hem començat a preparar ja la reinversió d’aquests diners estalviats en la solució dels problemes per a la qual els ciutadans ens van votar el maig de 2015. El mandat dels alcaldes i regidors ha de ser aquest. I aquest és el mandat que obeïm… i obeïrem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*