Per a tots els gustos

El Govern central i el Tribunal Constitucional, creient que fan el bé, no han fet res més que empitjorar allò que s’havia fet. He dit centenars de vegades que el Primer Ministre britànic David Cameron va ser més intel ligent amb allò d’Escòcia, més dialogant i més valent. Perquè Escòcia, al contrari que l’IRA a Irlanda del Nord, volia cercar el seu propi futur sense matar ningú, pacíficament, tot el contrari que l’IRA, amb el seu seguici de morts, fins i tot entre gent que volia la pau i la negociació entre l’IRA i el Govern britànic (els atemptats d’Omagh), o que va provocar víctimes innocents irlandeses utilitzades com una manera de desfogar-se pels britànics (la condemna injusta a presó de Gerry Conlon, el seu pare Giuseppe i dos parents més).

A Espanya, encara no ha assimilat això que és una democràcia en el sentit més ampli, i que com a bons llatins no sap reprimir les seves reaccions viscerals, que ni tan sols a un culebró veneçolà semblarien creïbles. El Govern de Mariano Rajoy, que des que va començar el seu mandat fa tombs i pals de cec amb una barroeria digna del personatge de Peter Sellers en “La festa” (i el cambrer borratxo afegit, per descomptat), més que ajudar a Espanya, no han sabut fer res més que empitjorar allò que José Luis Rodríguez Zapatero havia fet malament als seus darrers anys, arruïnant del tot uns primers anys de Govern ben portats. No només amb la Llei de l’Avortament, que ni tan sols l’extrema dreta francesa li dóna suport (Marine Le Pen és a favor de l’avortament perquè algunes dones de la seva família han tingut embarassos no desitjats de sobte, com una de les seves germanes, que va fer el salt al seu marit amb un altre home i va quedar embarassada d’ell, per si li passa a ella alguna cosa semblant i poder lliurar-se d’un “destorb” com aquest tot seguit).

Però el desastre per al PP pot venir per un flanc on es necessiten totes les dots diplomàtiques que calguin. El Vaticà sabria fer-ho, ja que fa decennis que no té un Exèrcit ni tampoc es recorda de què van anar allò de les Croades. I perquè la seva religió els exigeix renunciar a la violència. I pel que l’últim Concili va animar a obrir-se a d’altres Religions, en lloc de condemnar-les a l’infern, amb aquella prepotència que la va fer impopular en certs llocs. Però com Rajoy no és el Papa Francesc, no sap res més que ficar la pota. I els mitjans de comunicació que li donen suport, ho fan pitjor. Ah, i també certs partits populistes, com aquest que dóna suport als drets de gais i lesbianes, però alhora dóna suport a la pena de mort, la líder del qual va vestida amb una roba del color del partit i el seu nom de pila és d’aquest color.

Tot això que he narrat (tot i això que comptar tots els detalls serien més de novel la de terror) ho està patint Catalunya, de manera injusta. Un país que té la seva manera de ser, i és tractat com aquestes dones emancipades que es neguen a ser dominades pels homes i molt menys utilitzades per ells per presumir davant els seus amics i creure’s per una vegada a la vida que són l’ésser superior, fins i tot superior als seus amics, és clar. Això és Catalunya, que ha mirat d’aportar alguna cosa al país que ara li nega expressar-se per pura paranoia. I algú que sent que ha estat maltractat es pot venjar, això està dins de l’ànima humana, hem vist gent bondadosa esdevenir cínica o cruel a causa de maltractaments de gent que creia igualment bondadosa. Catalunya mirarà que això no passi, tot i que ha suportat fins i tot calúmnies. Com diuen als serials, sabrem el que passarà en propers capítols. I això és la vida real, ho sabem bé, no és cap serial ni tampoc un culebró on la dona a la que t’estimes apassionadament és la teva germana, i el pèrfid dictador que t’ha perseguit resulta ser el teu pare, a qui creies mort. Ui, perdó, això no és pas d’un culebró, sinó de “La guerra de les galàxies”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!