Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

16 de juliol de 2015
0 comentaris

David Horovitz: “16 raisons pourquoi l’acord est une victoire iranienne et une défaite occidentale”

David Horovitz, un dels més reputats analistes especialitzats en la política internacional israelians, publicava abans d’ahir aqueix article a The Times of Israel en el qual sistematitza les raons de l’oposició de l’estat hebreu al pacte de Viena entre el G5+1 i l’Iran.

Significativament no hi ha hagut manifestacions de joia als carrers d’Europa ni dels EUA, per contra a les ciutats iranianes les mostres de suport al règim han estat massives i capitalitzades pel president Rohani per denigrar Israel presentant-lo com un estat bel·licista contrari a la pau. El cinisme d’aqueixa actitud és equiparable al del president nord-americà Barack Obama demanant cara a la galeria allò que no ha posat sobre la taula de negociacions: que Iran deixi d’amenaçar Israel. Com escrivia ahir un altre analista israelià, Freddy Eitan, Occident ha practica la diplomàcia de l’estruç presentant com una victòria allò que objectivament només te un guanyador, l’Iran, com ja va succeir amb Alemanya al pacte de Munic al 1938.

Iran és a partir d’ara l’aliat preferent d’Occident al Pròxim Orient, el desenvolupament econòmic que comportarà l’aixecament immediat de les sancions internacionals consolidaran la dictadura islamista compaginant economia de mercat i totalitarisme polític. La resistència iraniana i les minories ètniques, especialment els kurds, son els primers perjudicats per aqueixa nova etapa del règim dels aiatol·lahs que consolidarà, de retruc, la seva dominació sobre el Líban, l’Iraq i Síria. Heus aquí la versió francesa de l’article de David Horovitz:

Le président de l’Iran Hassan Rouhani a sans surprise salué mardi l’accord nucléaire conclu avec les puissances mondiales sous le commandement américain, et tourné en dérision les efforts « échoués » des « belliciste sionistes ». Son plaisir, et la joie de l’Iran, sont facilement compréhensibles.

L’accord légitime le programme nucléaire de l’Iran, lui permet de conserver les installations nucléaires de base, lui permet de poursuivre la recherche dans des domaines qui va considérablement se rapprocher du seuil nucléaire s’il choisit de faire fi de l’accord, mais lui permet également d’attendre la fin de ces restrictions et de procéder pour devenir un État au seuil nucléaire, et ce avec une pleine légitimité internationale. Voici comment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!